Aquest mes de Juny vaig rebre un correu de l'amic Sergi del bloc "La meva perdició", per si volia participar en un relat conjunt de temàtica Zombi amb d'altres blocaires i que una altra condició, a part de blocaire, era tenir un compte de twiter; reunia les condicions.
Calia escriure una "piulada" cada cap de setmana sobre el tema proposat i amb lliure interpretació de la història. Ha estat una bona experiència que espero es repeteixi.
 |
| Muntatge extret del bloc; "la meva perdició". |
I tot seguit podeu llegir el relat tal i com ha quedat.
#01Z
En aplicació de la proposta #01Z, es
confinava els infectats a l’illa de Manhattan. S’establia el primer centre de
prevenció de la plaga. No tots els habitants de l'illa havien estat previnguts
a temps i les famílies amb menys recursos hi quedaren atrapades. Entre aquesta
gent hi havia l'Ulrich, un jove que no s'imaginava la gravetat de la situació.
La proposta #01Z l'havia agafat desprevingut.
Ulrich mirava a una de les joves mercenàries que imposava la
proposta #01Z a cop de porra a tot aquell que intentava llançar-se a l'aigua. La
coneix, era la Noe la vigilant del #01Z, però en aproximar-se, ella el va rebre
amb un fort cop a les costelles. No va sentir cap dolor. Aleshores, una sospita
es començà a forjar dins seu. S'estava convertint en un zombi? Realment, la Noe
començava a semblar-li suculenta.
La metròpoli honorà els herois
caiguts a la batalla de Nova York. Al Central Park erigiren les estàtues de Foc
Nocturn i el Capità Bit. Era un monument al genocidi. Els zombis començaren a
organitzar-se. Ell cada cop tenia menys idea de quin bàndol era. Malgrat
ignorar-ho tenia clar el seu futur; els monuments del #01Z ocupaven tot el camp
visual d'uns ulls adolorits i amb llàgrimes de sang.
Pistolers cercant carnassa, pires
fumejant, carn socarrada. Les colles de nerds reclamaven les avingudes com els
seus vedats de caça. I si algú havia pensat que la guerra havia acabat, anava
ben equivocat. Els morts vivents tornaven a reagrupar-se, sedegosos de sang.
De sobte, un crit es va sentir entre
els edificis, però no era una sola veu. Eren milers. I només deien una
paraula...El pla #01Z havia estat un fracàs. Els escassos supervivents
refugiats als arbres de Central Park, ja havien caigut a l'abraçada zombi.
Els pitjors rumors es confirmaven.
Una flota de pasteres improvisades salpava de les costes de Florida en direcció
a Cuba fugint dels Z. A la frontera amb Mèxic, els càrtels de la droga assumiren
la defensa del mur que havia servit per no deixar-los passar cap al nord.
Ulrich mirava els cartells del #01Z
amb un somriure bobalicó mentre s'enfilava a la reixa. Un record fugisser del
que deixava enrere. Ulrich és va enganxar al filat els budells sangonosos. Va
tastar-los amb parsimònia, mentre s'entretenia amb la
lectura de #01Z. Bon àpat.
Els analistes de la CIA i de l’FBI
deien que era segur viatjar a la zona cero. S’equivocaven. Obama esdevingué el
primer president Z. A pesar de l'efectiva acció del pla #01Z, la població
americana encara visqué durant un temps amb el temor de ser atacat pels morts
vivents. #01Z aquesta era la seva propaganda. La carn fresca començava a ser
escassa. I decidiren, com sempre, exportar el seu model. Hollywood
activà la seva maquinària i els zombis començaren a ser protagonistes.
FI
Si voleu conèixer millor als altres companys i els seus blocs, aquí us els enllaço.
Si voleu veure com va quedar comenceu pel...
Sergi i "La meva perdició".
L'Edgar i "La màgia de les lletres", que també ha donat ja la seva versió en el bloc.
També podeu accedir a l'Alícia i el seu llibre darrer.
O al bloc personal de l'Hugo i el duende de la perversidad
Espero que els gaudiu!
Ferran d'Armengol (i companyia)
Terrassa Juny/juliol 2013
