Imprimeix en PDF

dilluns, 23 de gener de 2012

CHOP SUEY

Un cop més, el bloc de Relats Conjunts m'ha cridat l'atenció, i aquesta és la meva visió dels fets.

Chop Suey - Edward Hopper - 1929


Velles companyes d'escola prenent un chop suey


—Estic molt contenta d’haver dinat amb tu, feia tant que no ens veiem. I per cert, m’encanta el teu barret blau, és molt modern.
—Me l’ha comprat en Ron, al Ricky’s de la 57, entre Basleys Park i l’edifici del Hearst Magazine, em va dir.
—A tocar del Hudson Hotel! Molt murri en Ron, i què hi feia per allà?
—No havia caigut que estava a tocar del Hudson...
—De l’Hotel Hudson, ja saps que si va a fer per allí, oi?
—No m’enganyaria ell, mai, i encara menys em compraria un barret a tocar de l'hipotètic lloc per a les seves cites amagades. No em facis voltar el cap!
—Jo sols volia ajudar.
—Mira Rita, no sé pas que hi fem prenent-nos un Chop Suey en el barri xinès, tu i jo, que mai ens havíem portat bé a l’escola. Precisament, ahir en parlava amb la Glenda, diu que tens una vida una mica llibertina, que si quedàvem, hauria de vigilar amb tu, que no ets aigua clara.
—Dory, filla meva, feia molt que no ens veiem i de la Glenda t’he de dir que li vaig pispar un xicot a la universitat, i no m’ho ha perdonat mai, coses de jovenetes. Ara ja no tenim edat per baralles de pantalons.
—Mira, marxem, que el mansoi del teu darrere està a punt d’encendre un cigarret, si el Ron sent que faig olor de tabac...
—Et té molt collada el teu Ron...
—Marxem?
—Està bé, ja pagaré jo, aquest cop et convido.
—No sé si tindrem un altre cop.
—Sí, dona, pels vells temps, hem de fer una copa plegades una nit d’aquestes.
—Si vens amb un acompanyant...
—No, el meu xicot no vindrà... ho tinc difícil per fer-lo anar a festes... és casat.
—Mira Rita, millor ho deixem aquí, em fas patir i el Ron no sap que ens hem vist, tal com vas demanar que fes.
—Ets un encant Dora, ja ens telefonarem.
—Adéu Rita, no em tornis a telefonar, mai més. No vull sentir-ne a parlar més de tu, i del Ron, ja me n’encarregaré jo d’ell. De moment encara em fa regals, i pel que he entès de la teva trobada, faré per no deixar-li temps a perdre amb altres activitats que no siguin familiars, estic embarassada i ell encara no ho sap, espero que no m’esguerris la noticia. I per cert, ja he pagat abans, quan he anat al tocador. És l’última cosa que en treus de casa meva, si no ho he entès malament, ja t’he pagat massa coses, i sense saber-ho.
—Com a mínim, et diré que el chop suey estava molt bo.
—Doncs escura bé el plat, que en això d’escurar ets una artista. La Glenda també em va comentar que ho feies molt bé, en tots els sentits. Adéu-siau Rita.
 
 
 
Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2012

Edward Hopper - selfportrait (1925-1930)

EDWARD HOPPER a la wikipèdia

Chop Suey EL DIBUIX A LA WIKIPÈDIA

16 comentaris:

  1. Un escrit curt però realista.

    Rosa Nolla

    ResponSuprimeix
  2. sembla que la Rita sap més del que ha contat o és una mala bruixa..
    molt bo!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una mala bruixa, li té mania i escup vinagre del barat... ;-)

      Suprimeix
  3. Caram amb la Rita!! Quina conversa més intensa, i que ben redactada. Molt bona proposta, encara que em deixa ganes d'escanyar la tia aquesta, i no sé si és bo això...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si et fa sentir coses, no és dolent, la dolenta és ella.

      Suprimeix
  4. Bon relat, ple d'embolics no tan amagats

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En escriure et pots esplaiar carregant-te als dolents, la vida és una altra cosa... en fin.

      Suprimeix
  5. Respostes
    1. Embolics amb faldilles, s'han de tenir nassos per explicar segons què!

      Suprimeix
  6. Aquesta imatge em va donar moltes idees però no em feien el pes. I menys veient les propostes que en sorgien... La teva genial, amb un diàleg tan ple de mala baba... Una abraçada, company!


    d.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Toques masses pianos deo! però aquesta música d'avui segur que alguna nota et feia escoltar, has de descansar una mica! ;-)) és broma deo, en altres ocasions sóc jo qui no està inspirat, va com va!

      Suprimeix
  7. Casualmente yo también tengo una reproducción de un cuadro de Hopper a mi izquierda mientras escribo esto. Se trata de "Lighthouse Hill", pintado en 1927. Aunque a diferencia de tu Hopper, éste no me ha inspirado gran cosa. Fantástica idea la de elegir un cuadro e imaginar una situación que gire en torno a esa imagen. Y soberbio desarrollo el de la conversación.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Jorge! El Hopper va ser uns dels grans artistes del segle XX a Nord Amèrica, i a poc a poc se'l reconeix, té una gran obra i ben pròpia en estil que fa bo de observar i admirar. Això d'escollir una imatge i fer-ne un relat és un dels exercicis més complaents que té el fet d'escriure, fes-ne alguna prova, i gràcies pel comentari. Quan tingui un moment seguiré llegint els teus relats, molt interessants també.

      Suprimeix

Et volíem comentar que...