Aquesta nit passada vaig enviar a la plana de Relats en Català aquest poema, no el volia publicar al bloc fins el cap de setmana, tampoc falta tant, però el destí és juganer i malgrat el poema no el vaig escriure pensant en ell, ara li ho dedico de tot cor, va per tu, Georges! que tinguis un bon viatge a l'eternitat de l'amor.
 |
| Georges Moustaki - Alexandria 1943 - Niza 2013 (imatge captada a la xarxa) |
No t’he perdut
Com podré dir adéu
sense que la gola s’ennuegui
en un guirigall de mots,
de sensacions contraries.
Han estat tants els anys
que hem compartit la vida,
tants els dies
que no ens hem vist...
Com podré dir-te adéu,
si no he volgut deixar-te marxar,
si no he volgut comprendre
que marxaves abans que no pas aviat.
No vull dir que t’he perdut,
Perquè no vull perdre res
I seré conscient de no voler (poder)
escoltar mai més la teva veu.
En el fons sé que no t’he perdut,
Sols deixaré d’escoltar-te,
i dins meu, per sempre
viurà la teva veu.
Ferran d'Armengol
Terrassa 23 de Maig de 2013
I per no quedar-nos del tot sense la seva veu, "Le Métèque" per escoltar-lo un cop més.
Les teves paraules son magnífiques, plenes de sentiments i la canço una de les meves preferides.
ResponEliminaSusana