Els vells costums

Escoltant la música  de Loreena McKennitt vaig escriure aquest poema a la plana de relats en Català.  

Hostalric - Fotografia: Jordi Sáez

Els vells costums

El retruc de milers de peülles
ressonen a les valls del record
i em retornen a la memòria,
el teu nom, els teus calius.

Sento que el vent em parla de tu,
i dels bells moments viscuts,
sense paraules, de quan als capvespres 
les mans ens parlaven de foscors prohibides.

Tu i jo hem viscut instants
tan tendres com greus,
somriures i llàgrimes, ja veus!
en rius de tinta negra els he escrits.

Visc cercant l’instant vital
en que recuperi la teva veu
per recuperar les velles cançons
que vàrem escoltar, aquelles nits.

I si en el silenci del record,
ara cantéssim aplegats,
podríem alçar les nostres copes,
per reviure els vells costums.

Vells pobles, velles terres,
velles imatges que retornen al cantar
rebrollant a la memòria que crida,
que crida el teu nom.

Et crida a tu.

Ferran d'Armengol

Terrassa, Maig 2013



Brindis a Sant Llorenç - Fotografia: Jordi Sáez



Si us va de gust, podeu escoltar la cançó que inspira el poema, mentre el llegiu .