Imprimeix en PDF

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris micros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris micros. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de març del 2019

#FebrerRelata 2019

Durant aquest passat febrer, la gent del concili fetiller han proposat via piulades, que cada dia i sota una paraula triada, calia escriure un petit microrelat. Bé, doncs m'ha semblat que els podria tenir tots aquí reunits. Així que tot seguit, les 28 piulades que també podeu llegir en un lektu que edicions SECC ha penjat a la xarxa. Preu social d'intercanvi, en aquest ENLLAÇ


foto de Alicia Gili Abad.
Logo i proposta de Txell



Dia 1 “Fetiller”
#FebrerRelata Entenc que encara ets petit, però un #fetiller no pot perdre la pedra de llum en sortir de l'escola de màgia. No en farem res de tu Merlí! #cificat

Dia 2 “Màgia”
#febrerrelata Ja li va dir la bruixa de la cova al mag fanfarró. "No hi ha prou conills a la plana, ni #màgia que aguanti la gana."

Dia 3 “Primigeni”
La Terra de Xàntica lluïa com l’or sota la llum del sol i els éssers nadius la gaudien amb màgia harmònica. Però un poble #primigeni d’ànima xantofòbica va sotmetre'ls amb mitjans cruels. El retorn del #concilifetiller els deslliurà d'aquells bàrbars sense il·lusió. #FebrerRelata

Dia 4 “Guerrer”
Aixecà el cap el #guerrer i veié la immensa vall davant dels seus ulls, sospirà i enfocà un cop més la cova dels plaers. Cap dubte el sotjà. No totes les lluites li eren tan agradoses com estar entre les cames d’aquella bruixeta juganera. #FebrerRelata #dia4

Dia 5 “conjura”
La #conjura del #concilifetiller havia llençat els daus, i mentre corrien pel tauler de la partida i els mags del multivers feien les seves apostes, els guerrers buidaven gerres d'hidromel a la taberna del poblat. #FebrerRelata #dia5 #cificat

Dia 6 “Intrèpid”
Cansat d’encanteris, un #intrèpid mag havia viatjat per mil realitats paral·leles cercant arcans definitius per vèncer als orcs, però en retornar, ningú sabia com utilitzar aquell estri tan eficaç. D'on venia en deien Telèfon intel·ligent. #FebrerRelata #dia6 #concilifetiller

Dia 7 “Catau”
El guerrer va alçar el cap un altre cop, el #catau on vivia aquella bruixeta li estava donant molta més feina que no es creia i ja començava a enyorar el camp de batalla. Va penjar el davantal i l'escombra i va agafar l'espasa. Surto a fer unes birres! Va cridar. #FebrerRelata

Dia 8 “Laberint”
La guerrera trobà una porta a la dreta per sortir del #laberint, però aviat veié que no. Fora, una bèstia fàl·lica de tres caps embolcallada en un drap de flames roges i or candent, bordava mots d’odi infernals. Barrà la porta, calia una altra forma de sortir-ne #FebrerRelata

Dia 9  “masmorra”
El mag jovencell rigué en despertar-se i veure's dins d'una #masmorra. Quina calamitat aquells miserables opressors, que l'havien confós amb un bard cantaire i begut. Va fer un conjur, però alguna cosa va fallar, en ser a casa encara duia els grillons. #FebrerRelata #dia9

Dia 10 “lladre”
Ets un #lladre, cridà la guerrera sobre el cos estès del jove #fetiller rendit. Si tan bon mag ets, ja pots anar fent un conjur que et faci durar més aquesta joguina en forma, o tastaràs la meva venjança. A mi no em robaràs cap més orgasme! #FebrerRelata #concilifetiller #dia10

Dia 11 “ Fulminar”
Dins la cova i ben armat, el cavaller astut frisava vèncer la fera flamígera. No volia ser #fulminat sense perdó. Sorprès per una remor impensada a la cova, va trobar-se la princesa amb la Víbria en plena feina, i amb el drac encadenat i fent-les caliu. #FebrerRelata #dia11

Dia 12 “Brandar”
Se sent el plany de la germana de la Brivalla reclamant justícia en caus recòndits. No sap què li passa però Ainhara s'alça #brandant l'espasa en sentir-se #interpel·lada. Avui en dia tot ens interpel·la, pensà la guerrera. I el #concifetiller també ho fa. #FebrerRelata #dia12

Dia 13 “Encantament”
El mag va sentir-se ofès, mai ningú l'havia parlat d'aquella manera. Va mirar-se la guerrera i fent-li un #encantament la va deixar complaguda. Hi ha coses que no es poden fer ni amb màgia, però sempre haurà qui prefereixi viure enganyat #FebrerRelata #dia13 #concilifetiller

Dia 14 “Fútil”
Quan tancaren les portes, qualsevol intent per escapar va ser #fútil, així que va agafar la gerra amb les dues mans i va traguejar a gust. Si no el deixaven sortir de la fonda, acabaria amb les reserves d'hidromel fermentada, ves quina pena. #FebrerRelata #dia14 #concilifetiller

Dia 15 “luminescent”
A la foscor dominaven els ulls d'un roig #luminescent. Eren els d'un dip afamat que el bruixot acollia sovint. El va deslligar i va dir-li que no tornés tard que l'endemà calia matinar. Començaven vacances! #Febrerrelata #dia15 #Concilifetiller

Dia 16 “Bèstia”
Comença a trobar molt #bèstia tot aquell circ de mentiders i llepaculs. Llença convençut la carta del guerrer del #concilifetiller. Si la màgia i els daus no fallen, ben aviat tots aquells clenxinats cauran sota un encanteri, encara més #bèstia. #febrerrelata #dia16

Dia 17 “Concili”
El #Concili Fetiller no sempre havia estat un lloc, o un grup de gent. Era una idea, un pensament que els nigromants havien atresorat. Les noves forces vitals l'han retornat per reviure aventures en una nova terra, una nova realitat de paraules i màgia. #FebrerRelata #dia17

Dia 18 “Estabornir"
Quan la guerrera despertà del seu miratge post coital, d’una manotada va #estabornir al carallot del mag trampós.
—Ho preferia sense màgia —li va etzibar.

Dia 19 “motxilla”
Amb una ganyota en el rostre, flairant sang i cendra, el guerrer deixava enrere el temple fumejant dels #fetillers miserables. Havia venjat la mort de l’estimada Dama de Màgia Blanca, però la #motxilla dels records romania carregada pel dolor. #FebrerRelata #dia19 #cificat

Dia 20 “espasa”
Diu el ferrer que ell no fa encàrrecs banals, que cada feina és única, i que aquesta #espasa que ell està creant, té un futur ple d’enginy i imaginació.
—La durà una gran guerrera, els fats així m’ho han comunicat

Dia 21 “artefacte”
La guerrera sabrà que l’espasa que dansarà entre les seves mans és molt més que un simple #artefacte de lluita. És una eina màgica que li mostrarà el camí més directe al coll de l'enemic i ensems a la victòria. #FebrerRelata #dia21 #concilifetiller

Dia 22 “sobrenatural”
El bocarrot provocador s’abraonà salvatge i sense previ avís sobre del mag, però els reflexos del #fetiller eren magistrals, i obrint un portal de llum #sobrenatural, va enviar aquella bèstia a la terra dels tamarros. #FebrerRelata #dia22 #concilifetiller

Dia 23 “solstici”
Al país dels tamarros has enviat al bocarrot? S’exclamà la guerrera. Però si ara estan en ple #solstici! I què? Va fer el mag. Res, pobret, els tamarros són hermafrodites i és ara quan s’aparellen. Deixa dona! Es plany. Encara li hauré fet un favor! #FebrerRelata #concilifetiller

 Dia 24 “mitologia”
Espavila hostaler!, Tenim set i males puces. No voldràs que passi a formar part de la #mitologia la fama del teu hidromel ranci d'herbes del bosc. I ja posats, tria-li un nom més curt, carallot! #FebrerRelata #concilifetiller #dia24


Dia 25 “cucafera”
Ja en tinc prou fetiller, mostra’m la #cucafera que amagues i anem per feina.

  
Dia 26 “fada”
Així ella va dir-li que era una #fada i que ell seria un esperit boscà si l’ajudava a trobar el seu cau màgic, i que viurien feliços i menjarien anissos. I ell va demanar un altre bourbon, però sense gel que l'aigua el feia al·lucinar. #FebrerRelata #dia26 #concilifetiller


Dia 27 #estol”
L'#estol de fades del solstici empaitava una cucafera mitològica i sobrenatural que brandava una espasa molt bèstia. L’artefacte penjava d'una motxilla i volia estabornir a tot el #concili fetiller d'un encantament luminescent. El resultat va ser fútil al #FebrerRelata #dia27

Dia 28 “antuvi”
De bell #antuvi ho sabia què podria passar. Lluitar cada dia sense treva i en arribar a la porta del destí, caure rendit per una màgica són incomprensible que el retornà a la primera casella. L'any vinent hi tornarà i amb l'experiència haguda abatrà la bèstia #febrerrelata #dia28


Ferran d'Armengol
Terrassa - febrer/març 2019

Recordeu, si voleu llegir als altres participants i saber qui va guanyar el repte, us podeu descarregar en format lektu en l'enllaç.


I si preferiu un llibre d'espasa i fetilleria amb deu relats d'autors d'aquí i parlant d'éssers mitològics nostrats, també us podeu descarregar "El Quest del Concili Fetiller, Masmorres". 








divendres, 13 de gener del 2017

DIVENDRES TRETZE I LA LEGÍTIMA DEFENSA FAMILIAR

Avui canvio el nostre imaginari autòcton, pel dels nord americans. Espero m'ho sabreu permetre, com una llicència que m'hauré de fer perdonar.

 
Grafiti de Barcelona - Fotografia Ferran d'Armengol




Divendres tretze i la legítima defensa familiar


El malfollat bavós del cinquè primera, un legionari jubilat, m’ha fet cabrejar un cop més amb comentaris obscens quan pujàvem a l’ascensor. Normalment no li faig ni cas, però avui com que no he tingut un bon dia, he decidit que ja n’estava farta, i he pensat que tot es podia arreglar.


En arribar al pis, m'he calçat un davantal que em tapa de cap a peus i m’entaforo amb una màscara de l’oncle. Després poso en marxa l’amplificador de l’equip de música i busco un vinil adient que col·loco en el vell plat del pare. El pujo a un volum prou exagerat. Sona l’Smoke on the Water, dels Deep Purple.


No triga en comparèixer el plasta en el replà colpejant com un bèstia la porta d’entrada. Pel mirador, observo que el veí du la retallada i que la carrega tot empenyent com un histèric la porta. Greu error que, amb l’ajut dels genials rifs de la cançó, no permet al carcamal escoltar com engego la serra mecànica de l’oncle.



Terrassa, divendres tretze de gener de 2017
Ferran d'Armengol

dissabte, 1 de novembre del 2014

CONCURS DE MICRO CONTES - MIRCAT

Avui us vull recomanar un concurs que es fa pel twiter del dia 1 de Novembre fins al 30 de Novembre, és a dir, comença ara mateix! En aquest enllaç hi teniu les bases. "Mircat, Concurs de microcontes pel Twiter"

 
http://mircat2014.wordpress.com/concurs-de-microcontes/

És aquest un concurs preparatiu de les jornades que proposa la Mircon, de Fantasia, Terror i Ciència Ficció, que es celebraran a Montcada i Reixach els dies 6, 7 i 8 de desembre d'enguany.

Hi ha dues categories la jove i la adulta, amb els seus hastags pertinents:
#micartj - aquest és pels joves.
#mircata - i aquest pels adults

Hi ha un premi especial en commemoració del 40è aniversari del llibre "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo. Tots els premis s'entregaran durant les Mircon de Montcada i Reixach del mes de desembre. Recordeu 6, 7 i 8 de desembre.

Aneu a la pàgina d'Uranik on hi ha tota la informació de les activitats que convoquen els de les XXXII Hispacon - Mircon.



Participeu!



Ferran d'Armengol
Terrassa, Novembre 2014

dissabte, 18 d’octubre del 2014

EL DISPARADOR DE "L'ONCLE TOMEU"

Què és un disparador!?

Segons els del bloc d'OrcinyBooks un disparador creatiu és allò que ens serveix d’inspiració per escriure una història. Pot ser una imatge, un conjunt de paraules o fins i tot una situació que ens trobem pel carrer. Disposar d’un disparador és a vegades una bona manera de centrar-se en un tema concret quan volem escriure i no sabem ben bé sobre què.

Ja sabem que no és cap novetat, però que el món blocaire no s'està morint, ho haurien d'acceptar alguns gurus.

I doncs, aquesta imatge és el disparador #1

 

Oncle Tomeu

-Oncle Tomeu, vos creieu que al padrí li hauria fet gràcia que el traguérem de la tomba per anar a fer un tomb amb aquest estri que heu inventat?
-Calla! Carallot de Bernat, i fes el favor de mirar a càmera que ja m’has esguerrat quatre plaques! El padrí és més seriós que tu vailet!
-I si li canvio el barret i em poso el seu?
-Ja t’he dit que no! El jovent d’ara sempre buscant raons per a no fer allò que se’ls mana, no sé on anirem a parar! I mira a càmera!

Ferran - Octubre 2014
Terrassa

dilluns, 18 de novembre del 2013

DARRERA LA PORTA

Un cop més, aquest curs hi ha el concurs de micro relats ARC a la Ràdio, és el quart any, cosa que el consolida com un premi estable i ben dotat, tenint en compte allò que hom es pot trobar. Té la cosa que és un concurs de set mesos, però que et permet presentar un relat cada mes, seguint els temes proposats, i el meu d'aquest, que va de terror, és el següent que podeu llegir. 



Una escletxa de llum - Fotografia: Ferran d'Armengol


Darrera la porta


Obro els ulls. Estic assegut en una cadira, amb els peus lligats a les potes i les mans al darrere. Miro de desfer-me’n. Res, el llaç és ferm i fort, no s’escorre el  nus.

Veig l'escletxa de llum que dibuixa una porta. Escolto l’'arrossegar de peus més enllà. He dit que estic a les fosques? I que acabo d’obrir els ulls? Tot és com un malson, repetit i fatigós, però sé que estic ben despert. M’agradaria que fos un somni i obrir els ulls a la llum, per deixar de banda aquesta remor dels peus arrossegant-se, cada cop més a tocar de la porta. Sé que venen a cercar-me i sé que quan obrin el pestell i el batent cedeixi, no m’agradarà veure qui, o què, s’acosta. 

L’olor de podriment m'omple els narius. Tinc mal de cap. Noto un petit fil de sang lliscant pel front. Sembla que m’han colpejat amb algun estri contundent. No comprenc perquè m’han lligat, no retinc cap episodi on algú m’hagués atacat. 

Una boira obscura m’encalça l’enteniment, no ho entenc. Sols sé que estic lligat en aquest seient, de fusta vella i bruta. I que sagno d’una manera lenta, com el temps que s’escola en aquesta foscor. 

S’han aturat les passes just a l’altre costat de la paret, a tocar de la porta. Una respiració entretallada, dues, tres. Hi ha més d’una persona, o animal. Diria que no saben com obrir, sento que toquen el pany, que l’apamen, però no poden obrir. A de ser una broma, no entenc com em poden tenir aquí lligat, gent que no sap badar una porta, glaçant-me d’inquietud tot el cos. No goso cridar, seria pitjor, segur. Però igual els faig patir un ensurt i surten en una altra direcció, i no tornen més. No semblen intel·ligents.

Se senten trets d’escopeta; disparen! Els de fora grunyen aterrits, cauen al terra. Tot queda en silenci dins la fosquedat, fins que se senten noves passes, més decidides, s’aturen quan la porta cedeix; ara sí. Lentament, entra algú darrere d’una escopeta carregant-se, el contrallum amaga la persona que m’apunta al cap.

Veig el flaix del tret, un cop sec. M’ha disparat!

—Ho sento Pau, tu no seràs un altre mort vivent.



Ferran d'Armengol
Terrassa - Novembre 2013



 Imprimir i PDF