Un altre any més torna el Concurs ARC de microrelats a la Ràdio, i amb quest en van cinc. Aquest any han triat un tema prou vital com és "El cicle de la Vida", i aquest mes de novembre ha començat amb el naixement. La meva visió és una mica fantàstica, i ha quedat com tot seguit podeu llegir.
 |
| Camins de llum - muntatge fotogràfic: Ferran d'Armengol |
Camins
de llum
Aquell anterior nostre que ja hi ha
passat no ens dóna la raó de persistir en un fet tan angoixant. Si cal viure-ho
com un càrrec transcendent, hauria de ser més fàcil arribar-hi. El trasllat de
la consciència no és pas senzill, i l’anterior viure s’oblida en els primers alens.
Allí d’on ve el sentit nostre no valora l’existència d’una Terra rutilant plena
d’olors i colors, no és ni una opció del viatge, on passa desapercebuda en una
eternitat que ignora l’essència de l’unívoc. Per sort, un cop raus en aquest curiós
i tangible món, els anteriors t’embolcallen sols d’arribar-hi.
Entenem que l’experiència carnal complementa
els coneixements adquirits en el nostre viatge d’eons. Passem de la llum al
físic i malgrat els fets del trànsit s’esvaeixen, resten en una anul·lació
latent que puc sentir com un incert punt amagat de la consciència. Però m’he
d’espavilar, el temps és finit en aquest espai diferent, i a cada pensament
oblido més detalls de l’etern viatge. Entro a una nova vida i de fet, la sensació
és que surto a un espai fred amb un cos pesant i sense autonomia on puc
percebre un caliu nou, diferent. Però no defineixo les realitats que em són
tangibles, no encara. Puc sentir un neguit que m’impedeix deixar de xumar
aquell cos substancial que m’omple d’una agradosa sensació de pau, alhora que descobreixo
noves percepcions en el contacte amb aquest ésser anterior i sublim al que puc ensumar,
que m’inspira tendresa i m’ofereix aquest nutrient guaridor que omple d’una
manera incomprensible l’espai humà que ara habito.
Potser aprendré alguna cosa en aquesta realitat que puc entendre com un viure diferent. Però mentre recordi el viatge pels camins de llum, mantindré vital el neguit de retornar al no lloc d'on he vingut, gaudint l'experiència que ara enceto i que sé que em durà a una nova visió de l'eternitat, quan hi retorni.
Ferran d'Armengol
Terrassa Novembre 2014
Si voleu participar no us cal res més que allò que diu en el bloc de l'ARC (Associació de Relataires en Català) i que la sort us acompanyi!
