Això no és cap conte, és el desig de parlar com persones adultes amb persones adultes. No ens cal cap energumen que cridi proclames criminals o suïcides, ens cal un germà per caminar. Volem caminar amb les nostres passes tremoloses, perquè no serà fàcil, ningú ho ha dit, però hem de provar-ho, i volem fer-ho.
Que s'apartin els covards i els mesells. Qui vulgui caminar, que faci un pas endavant, qui cerqui excuses, avui es pot quedar a casa.
Com tots els anys, us desitjo un feliç onze de Setembre.
Ferran d'Armengol
Terrassa, 11 setembre 2012
Clar contundent, tal com t'escau!. Estic amb tu! Una abraçada
ResponEliminaGràcies Maria Teresa, espero que fos una jornada completa també la teva. Ara sols ens resta l'esperança que rau en la resposta tan gran que va tenir la manifestació, esperem que els polítics es posin les piles!
ResponElimina