 |
| Imatge captada a la Viquipèdia |
Malgrat estic cofoia de ser la
font d’inspiració de gent diversa i senzilla; poetes i amants de la natura i de
l’espai, ara potser ja n’han fet un gra de més aquests terrans.
Fa eons i per culpa d’un gran
meteorit, diuen, em varen desnonar de la Terra, de la casa mare. Vaig passar a
la història com una Caïnita, però res més lluny de la realitat.
Per a més deshonra, em varen deixar sense atmosfera, cosa que va malbaratar la poca vida que hi tenia aixoplugada, i que després de la separació, es dispersés per l’espai i morís. Aquell impacte casual em va condemnar a voltar la casa mare a l’aguait dels dolls de vida que s’hi desenvolupaven, quedant jo estèril. Un càstig cruel i injust.
Per a més deshonra, em varen deixar sense atmosfera, cosa que va malbaratar la poca vida que hi tenia aixoplugada, i que després de la separació, es dispersés per l’espai i morís. Aquell impacte casual em va condemnar a voltar la casa mare a l’aguait dels dolls de vida que s’hi desenvolupaven, quedant jo estèril. Un càstig cruel i injust.
Però ara, aquells que se suposa que tenen una existència vital i fèrtil, es dediquen a bombardejar-me amb els seus estris infectes, i m’han deixat amb un petard enganxat a la meva escorça que em fa força nosa.
Mireu terrans, si aneu per aquest camí, qualsevol dia em despenjo i us xafo la guitarra, que ja comenceu a tocar-me el voraviu.
Que no juguin! Eh? Que tot té un límit i a voltes no em conec ni jo!
Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2013
Ferran, quina personalitat que té la teva lluna!! Millor no li toquem el voraviu... ocurrent i divertida, merci!
ResponEliminaPilar
Gràcies Pilar, ja veus que he manllevat el teu comentari del face, però pagava la pena fer-lo constar també aquí. Gràcies per les teves paraules.
EliminaBona, bona, que no la posin de mala lluna.
ResponEliminaBen cert Rafel, potser algun dia ens passarà si no la respectem.
EliminaDoncs si que és una lluna amb caràcter. Ara bé, la pobra és una damnificada, la fan fora, es queda com qui diu sense res, i a sobre la van molestant. Jo també m'ho pensaria, això de despenjar-me algun dia que estigués de mala lluna, així que els de la terra no ens l'hauriem de jugar!
ResponEliminaBen vist Nymnia, els terrans som una mica toca boles i a voltes no tenim ni idea de amb qui ens la juguem.
EliminaGràcies pel comentari i benvinguda a aquesta cruïlla blocaire que compartim.
Més ens val no fer enfadar la lluna, a veure si encara tindrem un disgust. Serviria una disculpa?
ResponEliminaDoncs crec que hauria de servir, tothom mereix una segona oportunitat i si és després d'una disculpa, encara més i millor.
EliminaBona observació XeXu!
Massa paciència, que té la pobra! Qui aguantaria estoicament que el deixessin borni?
ResponEliminaEns estem buscant un disgust els terrans!
Ben cert família! ja fa dies que els terrans ens busquem un disgust!
EliminaAi!, si hagués reaccionat abans, quants disgustos s'hauria evitat.
ResponEliminaJa fa bé, ja, la lluna d'amenaçar aquesta humanitat tan destralera...
Un relat molt inspirat, senyor fosc! ;-)
Amenaça però no dispara, no deixa de ser filla dels seus silencis. Poca gent em diu senyor fosc.
EliminaGràcies per comentar Sícoris.