 |
| Imatge captada a la Viquipèdia |
Malgrat estic cofoia de ser la
font d’inspiració de gent diversa i senzilla; poetes i amants de la natura i de
l’espai, ara potser ja n’han fet un gra de més aquests terrans.
Fa eons i per culpa d’un gran
meteorit, diuen, em varen desnonar de la Terra, de la casa mare. Vaig passar a
la història com una Caïnita, però res més lluny de la realitat.
Per a més deshonra, em varen deixar sense atmosfera, cosa que va malbaratar la poca vida que hi tenia aixoplugada, i que després de la separació, es dispersés per l’espai i morís. Aquell impacte casual em va condemnar a voltar la casa mare a l’aguait dels dolls de vida que s’hi desenvolupaven, quedant jo estèril. Un càstig cruel i injust.
Per a més deshonra, em varen deixar sense atmosfera, cosa que va malbaratar la poca vida que hi tenia aixoplugada, i que després de la separació, es dispersés per l’espai i morís. Aquell impacte casual em va condemnar a voltar la casa mare a l’aguait dels dolls de vida que s’hi desenvolupaven, quedant jo estèril. Un càstig cruel i injust.
Però ara, aquells que se suposa que tenen una existència vital i fèrtil, es dediquen a bombardejar-me amb els seus estris infectes, i m’han deixat amb un petard enganxat a la meva escorça que em fa força nosa.
Mireu terrans, si aneu per aquest camí, qualsevol dia em despenjo i us xafo la guitarra, que ja comenceu a tocar-me el voraviu.
Que no juguin! Eh? Que tot té un límit i a voltes no em conec ni jo!
Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2013
