Segona entrega del Víkings, avui us duc a un poble de la costa escandinava, o d'Islàndia o de Groenlàndia. Els qui esperen senten l'eternitat del temps.
 |
| Drakkar Víking II |
L’esperar i el retorn
En l'esperar de nits que agombolen
albes solitàries, lluitem per no caure en el parany neguitós d'escoltar fora
d'hora el clam dels navegants, que ens duran obsequis de terres llunyanes.
Fins la matinada quan ha
sonat el corn.
Baixem ràpides fins la
platja i veiem sorgir de la boira els dracs marins. Enfilen la costa recollint
el velam. Desembarcats respirem sotmesos al delit de l’alegria, fins que en el
retrobament dels mariners hi manca un fill, un company. La tristor sembla dominar-ho
tot.
Arribats al vespre, quan repartim els regals, la
festa fa oblidar les penes, els fills del mar som tots una sola família. De
nit, les viudes també gaudeixen dels plaers que de Freia vàrem aprendre.
A la primavera veurem créixer els fills, fins quan ens
calgui omplir el rebost un altre cop. Aleshores els drakkars salparan i tornarem a viure en l’esperar d'un nou retorn.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Juny 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...