ALÈ VIRTUÓS

(La sargantaine-Ramon Casas-1907)

Alè virtuós

Havíem assolit l’excel•lència del mot

reflex a l’espill, l’instant d’una vida

vana, subtil experiència, camí de l’ignot,

qui a tots ens retorna la mera mida.

Efígie en groc d’un candorós sospir,

omplint el pit d’aire vivaç, fent-lo imatge.

Pots percebre-hi en el seu respir,

l’encís de tota puresa, verge de tot ultratge.

Qui pot afigurar-se en el seu esguard

cap escàndol maliciós,

ans al contrari, cal saber-li admirar

el seu alè virtuós.

Ferran d'Armengol 12/06/2010