 |
| Van Eyck - Arnolfini Portrait 1434 oli sobre roure 82x60 cm |
La mare del mercader
Pocs seran els qui s'hauran adonat de la nostra presència en aquest moment precís del retrat, estimat meu, i menys encara sabran que aquest casament no és del meu grat, pobre fill meu. Fer-lo casar amb aquesta bleda verda no batejada que vol amagar la seva manca de virtut en un dia tan assenyalat com el del seu casament. Potser no s'adona que voler amagar la panxa encara la fa més evident! Hauré de viure amb aquest recel, fins que no hauré acabat primer amb aquesta bèstia que l'acompanya sempre, el gos. No sé quin és ara aquest costum d'anar arreu amb aquests peluts que el deixen caure pertot i que quan menys hi penses t'estan omplint de baves els peus, amb aquella llengota freda i pudent. Que déu hi faci més, que les pobres mares sols estem aquí per fer companyia. Pobre fill meu! Acabats amb el gos, anirem a la ràbia. Ara estic una mica enfeinada, però ja te'n lliuraré jo de la truja verda, que la senyoreta verge que et tinc jo triada li fa mil voltes a aquesta que el teu pare, camí de l'infern sia, ja s'havia repassat abans de passar-te-la a tu. Aviat serem la família que jo sempre havia desitjat. Llàstima que vaig fer tard i, malgrat encara respira en el llit de matrimoni, que no obligués abans jo al teu pare a deixar-nos, en pau. Qui cuina ha de poder triar qui s'ho menja.
Ferran d'Armengol - per a Relats Conjunts
Terrassa - Març 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...