#02DL - UN CADÀVER EXQUISIT - Micro-relats al Twiter - (Diversos autors)

Aquests mesos de juliol i agost hem estat un altre cop escrivint un relat amb diverses visions, 7 hem estat els autors que ens hem enganxat a la frase incial de l'escriptor David D. Levine; 

 

Si voleu més informació sobre aquesta frase us caldrà visitar el bloc del Sergi, "La Meva perdició" .

Sols comentar-vos que el mateix David D. Levine va mostrar interès pel hastag: 

I ja que he piratejat algunes imatges del bloc del Sergi, també us penjo aquí mateix la llista dels set autors i autores que hem participat aquest cop.

 

Ara gaudiu d'un relat que agafa camins ben estranys per arribar a un final...

#02DL - UN CADÀVER EXQUISIT

Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET. Aquesta despertà la curiositat de la gent. Es preguntaven quin secret hi podia amagar. Espionatge, drogues, assassinats... Què sinó? Però ningú no sabia que no tenia res a veure amb tot allò. Yuriy caragolava, amb mans expertes, un kosyak. Les cicatrius, la navalla i els tatuatges, l’assenyalaven com a membre de la Bratva. Però una estranya malformació dels genolls l'obligava a portar un caminar de dansaire que molt sovint negava la seva condició mafiosa. 

Una mà tallada amb manilles. Sang i una maleta desapareguda. Era l'única manera de què algú s'interessés pel document que hi duia: el seu currículum.

Hi havia un mort i estranyament feia olor de dolç, però ni el gos de la científica s’atrevia a acostar-s’hi... Potser un boig?

A pesar que el cadàver semblés humà, no ho era. Només hi havia una explicació que justifiqués aquella flaire dolça. Era un alienígena. Si hagués estat d'una criatura coneguda no hagués valgut el que valia... I ell pensava treure'n uns quants calers. 

 Yuriy i el seu caminar dansaire s'allunyaven amb la maleta. Tingué la temptació de mirar dins. Era massa intel·ligent per deixar-se endur.Caldria distreure al personal per endur-se el cos i la carpeta.

La balisa inserida en el cos alienígena començà a emetre senyals. Els exosquelets cibernètics s’activarien en qüestió de minuts.

Finalment, en necessitar les dues mans per caragolar una cigarreta, va decidir deixar la carpeta sobre la taula d’aquell bar. Quan la va encendre, el fum no va permetre veure com es desfeia aquella realitat virtual on havia anat a descansar, el bar ja no hi era. Ni tampoc la carpeta. Tanmateix, aquell era el menor dels seus problemes. No estava sol. I aquella estranya silueta ho corroborava... Quan li va parlar amb to greu i li demanà on estava el cos que duia la carpeta que havia robat. Yuriy va llançar-li la burilla a l'ull. Comprengué que estava en problemes quan el cos ni s'immutà i va veure una besllum de somriure en unes faccions paoroses. La navalla va caure sobre la tapa de la claveguera i el so metàl·lic va clavar-se als receptors auditius d'aquella bèstia. Xisclava. El keplerià es defensà ruixant el rostre de Yuriy amb una bava corrosiva. De retruc, la carpeta també va rebre la seva ració d’àcid. El Yuriy ni es va immutar. Es netejà la bava del rostre amb un mocador de paper i, sorneguer, se'l quedà mirant fixament.

—Si això és el millor que podeu fer —va riure Yuriy, sorneguer—, els keplerians esteu ben fomuts.

Quatre compatriotes keplerians rielaven darrera seu armats fins les dents. La carpeta com per art de màgia desaparegué.

La invasió definitiva dels keplerians arribà poc temps després. Allò era el què la carpeta advertia. Ja era massa tard per aturar-los?

Un matí Yuriy es polia les ungles amb la navalla quan li va caure al terra, aleshores recordà l'estranya reacció del primer keplerià. Havia de fer alguna cosa, va pensar mentre s'incorporava. Va guaitar-se al mirall i va passar a l'acció. Els sons metàl·lics els anul·laven. Els atrauria cap a les reixes armat amb la navalla... Una idea brillant! Començà a colpejar les reixes com si no hi hauria demà, preparat pel pitjor, però també per guanyar. 

El salt temporal va dur la flota de reforç kepleriana davant Saturn. Les grans potències es disposaren a armar les seves atòmiques. 

—Hauríeu fet bé en llegir el meu currículum —els amenaçà—.  Ara sabreu el que és bo -conclogué mentre un so metàl·lic eixordador barrejat amb crits espasmòdics i aguts de dolor omplien la foscor. Yuriy somrigué gaudint del dolor aliè. 

En un racó perdut de la fredor silenciosa de l'espai profund, els amos que subjugaven els keplerians, ho van veure i es van emprenyar. Només ells tenien potestat per agredir els seus keplerians. Decidiren que els humans no els podien fer competència i els exterminarien.

Encara mantenia contacte amb membres de la Bratva que no tardarien en arribar. 

<

Yuriy obrí la maleta. No pogué evitar riure en observar el seu contingut: un bon grapat de megàfons. Els keplerians estarien perduts si aconseguia connectar-los a les campanes del Vaticà repicant a missa. Ell i els altres cinc mil camarades repartits pel món. Podrien?

 

He fet alguna petita modificació respecte a l'original escrit en els twits, prò tot seguit us penjo la narració sencera i en sentit invers, diversificant-ne l'origen, per veure qui ha fet què. Malgrat això, us caldrà visitar els altres blocs per tenir una visió més... global?. En acabar us penjaré els seus enllaços.

Ferran d'Armengol ‏@HomeFosc4h

#02DL si aconseguia connectar-los a les campanes del Vaticà repicant a missa. Ell i els altres cinc mil camarades repartits pel món. Podran?

Edgar Cotes Argelich ‏@EdgarCA9711h

#02DL Yuriy obrí la maleta. No pogué evitar riure en observar el seu contingut: un bon grapat de megàfons. Els keplerians estaven perduts...

Miri Quatre ‏@MiriQuatre12h

Encara mantenia contacte amb membres de la Bratva que no tardarien en arribar. S,acaba el temps per als keplerians, pensava en Yuriy.. #02DL

Hugo Camacho ‏@hugocamcab10 de Ag.

#02DL Només ells tenien potestat per agredir els seus keplerians. Decidiren que els humans no els podien fer competència i els exterminarien

La Meva Perdició ‏@lamevaperdicio10 de Ag.

#02DL En un racó perdut de la fredor silenciosa de l'espai profund, els amos que subjugaven els kleperians, ho van veure i es van emprenyar

Alícia Gili Abad ‏@eowin3200210 de Ag.

#02DL ... un so metàl·lic eixordador barrejat amb crits espasmòdics i aguts de dolor omplien la foscor. Yuriy somrigué gaudint del dolor aliè

Mark Olsson ‏@Mark_Olsson_10 de Ag.

#02DL "Hauríeu fet bé en llegir el meu currículum", els amenaçà. "Ara sabreu el que és bo", conclogué mentre...

La Meva Perdició ‏@lamevaperdicio4 de Ag.

#02DL El salt temporal va dur la flota de reforç kepleriana davant Saturn. Les grans potències es disposaren a armar les seves atòmiques.

Hugo Camacho ‏@hugocamcab4 de Ag.

#02DL Començà a colpejar les reixes com si no hagués demà, preparat pel pitjor, però també per guanyar.

Miri Quatre ‏@MiriQuatre4 de Ag.

Els sons metàl·lics els anul·laven. Els atrauria cap a les reixes armat amb la navalla...Una idea brillant! #02DL

Mark Olsson ‏@Mark_Olsson_4 de Ag.

#02DL Havia de fer alguna cosa, va pensar mentre s'incorporava. Va mirar-se al mirall i va passar a l'acció.

 Ferran d'Armengol ‏@HomeFosc4 de Ag.

#02DL un matí Yuriy es polia les ungles amb la navalla quan li va caure al terra, aleshores recordà l'estranya reacció del primer Keplerià.

Edgar Cotes Argelich ‏@EdgarCA974 de Ag.

#02DL La invasió definitiva dels keplerians arribà poc temps després. Allò era el què la carpeta advertia. Ja era massa tard per aturar-los?

Alícia Gili Abad ‏@eowin320023 de Ag.

#02DL Quatre compatriotes keplerians rielaven darrera seu armats fins les dents. La carpeta com per art de màgia desaparegué.

Hugo Camacho ‏@hugocamcab28 de Jul.

#02DL —Si això és el millor que podeu fer —, va riure Yuriy sorneguer —els keplerians esteu ben fomuts.

Mark Olsson ‏@Mark_Olsson_28 de Jul.

#02DL El Yuriy ni es va immutar. Es netejà la baba del rostre amb un mocador de paper i, sorneguer, se'l quedà mirant fixament.

La Meva Perdició ‏@lamevaperdicio28 de Jul.

#02DL El keplerià es defensà ruixant el rostre de Yuriy amb una baba corrosiva. De retruc, la carpeta també va rebre la seva ració d’àcid.

Miri Quatre ‏@MiriQuatre27 de Jul.

#02DL la navalla va caure sobre la tapa de la claveguera i el so metàl·lic va clavar-se als receptors auditius d'aquella bèstia. Xisclava.

Alícia Gili Abad ‏@eowin3200227 de Jul.

#02DL Comprengué que estava en problemes quan el cos ni s'immutà i va veure un besllum de somriure sorneguer en unes faccions paoroses

Ferran d'Armengol ‏@HomeFosc22 de Jul.

#02DL quan la va encendre, el fum no va permetre veure com es desfeia aquella realitat virtual on havia anat a descansar, el bar ja no hi era

Mark Olsson ‏@Mark_Olsson_21 de Jul.

#02DL …finalment, en necessitar les dues mans per liar-se una cigarreta, va decidir deixar la carpeta sobre la taula d’aquell bar

La Meva Perdició ‏@lamevaperdicio21 de Jul.

#02DL La balisa inserida en el cos alienígena començà a emetre senyals. Els exosquelets cibernètics s’activarien en qüestió de minuts.

Miri Quatre ‏@MiriQuatre20 de Jul.

Calia distreure al personal per endur-se el cos i la carpeta #02DL

Hugo Camacho ‏@hugocamcab20 de Jul.

#02DL Si hagués estat d'una criatura coneguda no hagués valgut el que valia... I ell pensava treure'n uns quants calers.

Edgar Cotes Argelich ‏@EdgarCA9720 de Jul.

#02DL A pesar que el cadàver semblés humà, no ho era. Només hi havia una explicació que justifiqués aquella flaire dolça. Era un alienígena.

Alícia Gili Abad ‏@eowin3200219 de Jul.

#02DL Yuriy i el seu caminar dansaire s'allunyaven amb la maleta. Tingué la temptació de mirar dins. Era massa intel·ligent per deixar-se dur

Miri Quatre ‏@MiriQuatre14 de Jul.

#02DL Hi havia un mort i estranyament feia olor de dolç però ni el gos de la científica s’atrevia a acostar-s’hi ...Potser un boig?

Mark Olsson ‏@Mark_Olsson_14 de Jul.

#02DL Era l'única manera de que algú s'interessés pel document que hi duia: el seu currículum.

Alícia Gili Abad ‏@eowin3200214 de Jul.

#02DL una ma tallada amb manilles. Sang i una maleta desapareguda

Ferran d'Armengol ‏@HomeFosc13 de Jul.

#02DL Però una estranya malformació dels genolls l'obligava a portar un caminar de dansaire que molt sovint negava la seva condició mafiosa.

La Meva Perdició ‏@lamevaperdicio13 de Jul.

#02DL Yuriy cargolava, amb mans expertes, un kosyak. Les cicatrius, la navalla i els tatuatges, l’assenyalaven com a membre de la Bratva.

Hugo Camacho ‏@hugocamcab13 de Jul.

#02DL Però ningú no sabia que no tenia res a veure amb tot allò.

Edgar Cotes Argelich ‏@EdgarCA9713 de Jul.

#02DL Aquesta despertà la curiositat de la gent. Es preguntaven quin secret hi podia amagar. Espionatge, drogues, assassinats... Què sinó?

La Meva Perdició ‏@lamevaperdicio11 de Jul.

#02DL “Portava a la mà una carpeta vermella amb una etiqueta en què es podia llegir TOP SECRET”. (David D. Levine).

 Alícia Gili

Edgar Cotes

Hugo Camacho

Mark Olsson

Miri Quatre

Sergi G. Oset

Esperem que us agradi i si voleu participar en una propera ocasió, poseu-vos en contacte amb el Sergi, ell en té la culpa de tot...

Ferran d'Armengol (i altres)

Terrassa (Barcelona)