#DL3F - L'EXTRATERRESTRE - McFLY'S DOS - micro relats al twiter - (Diversos autors)

Aquest és el segon relat dels McFly's en el duel del twiter, hem escrit les piulades l'Alícia, l'Edgar i jo. L'altre equip és els DOC'S i està format per la Miri, el Sergi, l'Hugo i el Mark. La referència #DL3F, el hastag, demanava jugar amb el DeLorian de la pel·licula dels vuitanta; "Retorn al Futur". Cada dia alternatiu un equip creava una història al voltant del vehicle, i avui llegireu:  L'extraterrestre o "McFly's dos".

El DeLorean de "Retorn al futur" imatge capturada de la xarxa.

JACK L’EXTRATERRESTRE

En la ment d'Hèrcules S. Lupin, bibliòfil empedreït, només hi travessà una data quan va veure el DeLorean: 31 d'agost de 1888, Londres. Ja veia la boira espessa de les nits de la gran City. Sabia la data que calia marcar. El destí era inevitable i volia ser-hi ja mateix. Arribà a Whitechapel poc temps després. La boira continuava envoltant-ho tot amb la seva aura sinistra. I un crit trencà el silenci. L'esfereïdor bram glaçà la sang a Hèrcules S. Sabia qui podia proferir tan paorós xiscle i a causa de què, en tenia una idea clara. El crit no venia de molt lluny. Tornà la cantonada ràpidament, buscant el seu origen. Ningú. Només el silenci. Tenia por d'haver arribat tard. Pensà en tornar al DeLorean, però el condensador de flux estava fet miques. Mira les ombres amb temor. I llavors guaità el toll de sang que s'anava eixamplant lentament. Ja era massa tard.

Havia somiat en fer un salt en el temps, salvar la xicota i tenir una novia impressionat! Com l'envejarien, ell!  I entraria a la història com l'home que atrapà a Jack l'Esbudellador. Però, de moment la cosa no anava com havia ambicionat. El setciències d’en Flanagan no gosaria en riure's més d'ell. Havia de tornar al cotxe, havia d'aconseguir-ho. Llavors s'adonà... La sang no era roja? Hauria d'esperar fins al següent assassinat. No li caldria investigar, ja que en realitat sabia quan passaria. Només calia esperar.  S'apropà, potser que no ho sabia tot d'aquell assassí, sang verda? La seva víctima tenia sang verda? Reflexionà un instant... Només hi havia una única explicació. La víctima no era humana. Podia ser possible que fos vulcaniana? Llavors, ho va entendre tot.

Però li caldria ajuda... qui podria ajudar? Dr. Who? HG Wels? Terminator? Fos com fos havia de fer un pont al condensador de flux. No sabia què fer. I llavors un platet aparegué al cel. Eren els vulcanians que venien a buscar el cadàver! I després un altre bramul. L'animal tenia ulls llampeguejants, forma humanoide, morro i braços en forma de milers de ganivets amb fam de sang. Allò no m'agradava. Tenia el morro tacat de sang roja. Ara ho entenia tot. Jack l'Esbudellador no era humà. I aquella nit ja portava dues víctimes, no una. Era pèl-roja, amb ulls foscos i negres, exorbitants, i un cos d'infart si no fos pels budells penjant. Tenia bon gust el monstre! Aquest alliberà la víctima dels seus ullals. El cos caigué desplomat al terra, tancant-lo de carmesí. Ara Hèrcules era la presa. On era el seu DeLorean quan més el necessitava? Un dels vulcanians li feia senyes, però estava massa acollonit per moure's! Temé que aquell era el seu final. Però, el monstre, en veure els vulcanians i les seves pistoles làsers, fugí cames ajudeu-me. S'assegué, extenuat de por, sense adonar-se que s'omplia de sang de la noia. El vulcanià el mirà amb expressió escrutadora i despectiva. Però, finalment es presentà amb l'habitual salutació vulcaniana. Li explicà que aquell monstre s'havia escapat de la seva nau.

—De la vostra nau? —va exclamar enfurismat—. És un assassí que matarà a tort i a dret! Perquè no havíeu vingut abans? —el vulcanià baixà el cap.

—La tecnologia de flux per viatjar en el temps és massa desenvolupada per nosaltres— respongué el vulcanià afligit —. No sabíem venir!

El vulcanià va treure un aparell.

—És un tricorder mèdic —va dir apuntant a la pèl-roja que ja sagnava menys però no parava —. Però la nostra tecnologia mèdica pot ajudar aquesta pobre dona —acabà dient enfocant amb l'aparell que feia sorollets a la noia.

Els vulcanians, amb les seves pistoles làser en guàrdia, recorrien els carrers de Whitechapel. La boira i la foscor no ajudaven. Hèrcules els seguia una mica indecís, aquella no era la solució, de què servia conèixer els fets, si no te n'aprofites? El DeLorean! Hèrcules va encarar un dels vulcanians dient-li:

—No tenen alguna cosa per arreglar el meu DeLorean? El tinc espatllat!

El vulcanià el mirà dubitatiu:

—És una tecnologia molt avançada però ho puc provar —va dir encarant el seu tricorder—. On està el teu cotxe?

De sobte, una ombra sorgí de la foscor. L'Esbudellador es llançà sobre l'Hèrcules. Unes urpes afilades es clavaven en la seva pell.

<>, pensà cobert d'aquell nauseabund alè alienígena. Però, el vulcanià, impertorbable, posà els seus dits sobre la bèstia. El vulcanià li repartí un potent cop de puny, tan potent que hauria estabornit a qualsevol ésser humà a l'instant. Aquell animalot era més fort que qualsevol humà.

—Això no funciona —cridà —. Correm al cotxe, només el viatge en el temps ens pot salvar! Arribaren al DeLorean amb Jack l'Esbudellador perseguint-los amb la seva expressió famolenca en el seu rostre. Els vulcanians observaren el vehicle amb sorpresa. Els sorprenia que una màquina tan primitiva pogués viatjar en el temps.

Hèrcules observà al seu nou company. si no arregles aviat el cotxe serem l'esmorzar d'aquesta bèstia. El vulcanià aixecà una cella:

—Com saps que es la seva hora d'esmorzar?

Hèrcules esbufegà mentre la bestia corria cap a ells.

—Engega'l, per favor, engega'l —cridà.

—Ja està. Calia reequilibrar el canal de flux. Només cal introduir una data.

Hèrcules rumià un instant.

—Quan vàreu conèixer la bèstia?

—Fa exactament, vuit mesos, dos dies i dues hores —contestà, inexpressiu.

—Doncs, som-hi. Hem d'aturar el vostre primer contacte.

Llavors aparegué la pèl-roja. Els vulcanians l'havien salvat però amb tot plegat Hèrcules l'havia oblidat completament:

—No anireu en lloc sense mi! —cridava.

Allò distragué la bèstia que girà cua.

—És una oportunitat per pujar al cotxe i fugir —digué el vulcanià impertèrrit.

Enfurismat Hèrcules replicà:

—No ens anirem sense ella. Així féu els vostres primers contactes?

Hèrcules arrabassà la pistola làser del vulcanià i disparà a Jack. Això, sorprengué a la bèstia que caigué de bocaterrosa. La pèl-roja aprofità la distracció per esquivar al monstre i aconseguir pujar al vehicle. Besà a Hèrcules als llavis.

—Arrenca, arrenca —exclamà Lupin, ruboritzat, després d'aconseguir separar els llavis de la dona.

El vulcanià arrencà el cotxe ràpidament. El que no sabien és que l'alien Esbudellador s'havia enganxat al parafangs del DeLorean.

—Karen Holmes. Encantada —digué besant-lo per segona vegada—. Puc saber el nom del meu salvador? —preguntà amb un somriure insinuant.

—Hèr...cul...es —contestà balbucejant—.Hèrcules Sherlock Lupin. Un plaer.

El vulcanià posà els ulls en blanc.

—Humans, sou ben estranys...

El DeLorian saltà en el temps i l'espai, vuit mesos, dues hores, dos minuts, docents milisegons. Però, no es trobaven al Londres victorià que s'esperaven. Es trobaven en un enorme desert pedregós.

—M'he pres la llibertat de modificar el vehicle per poder desplaçar-nos també en l'espai —explicà el vulcanià. Gran error

Només obrir Hèrcules sabé que estaven en problemes: el planeta estava ple de bèsties esbudelladores, i en el parafang n’hi havia una altra. Hèrcules havia vist masses pelis de viatge en el temps, per saber que no era bona idea enfrontar a Jack amb el seu alter ego. Però, quin era en realitat l'altre Jack l’Esbudellador? Tots tenien el mateix aspecte famolenc i ferotge. Només hi havia una única solució.

—Hem d'emportar-nos el nostre Jack i fugir amb el cotxe desert enllà -proposà l'Hèrcules.

—Però, què t'empatolles? -digueren a l'uníson, el vulcanià i la Karen.

—És l'única manera. Sinó canviarem el futur.

—Ja em canviat el futur, humà -replicà el vulcanià-. Jack l'Esbudellador segons les fonts humanes cometé 5 assassinats en total. I en realitat ara no n'ha comès ningun. Jack l'Esbudellador ja no existeix...

Alícia, Edgar i Ferran
Agost 2013 

Aquests són els enllaços als blocs dels companya d'equip 

 Alícia Gili

Edgar Cotes


Les piulades les podeu llegir, en ordre invers, en aquest enllaç

i també podeu llegir els relats de l'altre equip, els "Doc's", en els seus blocs que tot seguit us enllaço.

Mark

Miri

Sergi

Hugo

 I demà penjo el tercer i últim, no us el perdeu!

Terrassa, agost 2013