SOMNIS ESCOPÒFILS

Aquest any el Concurs de micro relats ARC a la Ràdio tracta de Pecats Capitals, i ha començat a l'Octubre amb la Luxúria.
No apte per a menors...

Escena eròtica trobada a Pompeia exposada en el MANN - Nàpols _ Foto: Ferran d'Armengol

Somnis escopòfils 

Dins una còmode sala, la Marta s’asseu en una butaca encoixinada i estira el braç per introduir un bitllet de vint euros a la ranura. S’ha tret la roba i observa el vidre encara fosc.

 **** 

Intermitències de deu o quinze minuts, això és el que tinc. No crec que durin tant observant-me, encara falta per acabar la feina, i és ara que tot just comença la nit. Dins del deliri, cercat amb fruïció continguda, tanco els ulls i malgrat la foscor puc intuir retallada la corba perfecta del cos en l’instant d’enaltiment, arquejant-se en una contorsió perfecta que em marca un pubis tens i jove. Retiro els dits juganers que han lluitat per explorar cavitats i sensacions, fins que una elèctrica reacció m’ha deixat el cos laxa i arraulit, just abans de la foscor total. 

Voldria plorar, el gaudi ha estat tan gran, que ara i sense saber el perquè, en la penombra penso en la meva companya de pis i en el record cerco els seus ulls riallers, i en la distància eterna d’un cristall que em separa de l'existència banal del carrer, sé que el temps se m’escapa, s’acaba, fugint de la realitat. 

Algun cop penso que voldria estar a l’altre costat. Aquest cop no tindré temps per a una cigarreta? 

S’il•lumina la cabina, han inserit vint euros més a la ranura; s’inicia una nova sessió. Començo joguinejant amb un estri que sé que els agrada, també m’amanyago els pits amb força i faig que els cerco la mirada amb un deix de desig. 

Enllà del vidre imagino un xicot bru de tors perfecte jugant amb el seu penis, crec veure com comença a créixer i el seu esguard imaginat m’omple d’un caliu tan difícil d’explicar, que m’obliga un cop més a cercar respostes sensorials pel Mont de Venus rasurat sols per a ell. 

**** 

Quan es torna a apagar el llum de la cabina interna, la Marta es vesteix i s’aixeca per marxar, no vol gastar més bitllets veient la seva amiga. Potser algun dia s’atrevirà a dir-li que la desitja, però no serà avui. Per ara ja en té prou de mirar-la.

Ferran d'Armengol
Terrassa - Octubre 2012