N'HI HA PROU

Més paraules en renglons curts, com diu un amic del sud del gran riu a la poesia. De tant en tant, encara participo en els reptes de la pàgina de "Relats en Català" i aquest cop ho he fet seguint la inspiració de la cançó que surt al final del post, a veure que us sembla. 

Inspirat pel melorepte 209 .

Turó de la Rovira (Barcelona) - Fotografia: Ferran d'Armengol

N'HI HA PROU

N’hi ha prou

de veure passar el temps,

les estacions, la gent...

o els somnis.

N’hi ha prou

de sopar amb els amics

i prendre una copa

a mitja nit.

N’hi ha prou

de ser-te sincer

i no dir-li cap mentida...

al teu cor.

N’hi ha prou,

de gaudir del sol

i sortir a caminar

cantar, ballar, cridar.

N’hi ha prou

d’arribar a la tardor de la vida

amb el teu altre cor...

aquell que t’estima.

N’hi ha prou

de ser sincer,

per no trencar-te,

i acabar sencer.

Ferran d'Armengol

Terrassa, Desembre 2012

MIRAVA EL MAR

Avui hem pujat al Turó de la Rovira, a Barcelona, i hem mirat el mar.

Avió aproximant-se al Prat - Fotografia: Ferran d'Armengol

Mirava el mar

i en somnis t’he somiat

en una platja llunyana

d’un món fantàstic.

Mirava el mar

i veia el sol d’hivern

com s’hi reflectia en daurats

i maragdes de mil tonalitats.

Mirava el mar

i l’aire bressolava

els meus pensaments

al ritme d’ones distants.

Mirava el mar

i he vist un ocell d’acer

tot creuant l’espai

que m’allunya de tu.

Ferran d'Armengol

Terrassa, 2 Desembre 2012