Una altra vegada més, un altre any més, la Marató ens ha reunit a uns quants autors (130 aquest any) per col·loborar en una tasca solidària. Tenint com a disparador d'inspiració una imatge, la meva era aquesta de sota; Degoteig, de la Montse Assens, hem participat amb unes poques paraules, ara poesia, ara un relat, per expresar sentiments a favor de la vida i a traves de les arts, imatges i paraules unides per una bona causa. Aquesta ha estat la meva participació.
 |
| "Degoteig" - Montse Assens Tècnica: Acrílic sobre llenç Web de l'artista: http://montseassens.blogspot.com/ |
Degotes en un
estany
“Les desil·lusions et fan obrir els ulls i tancar el cor"
Marilyn Monroe
“Hablaran de nosotras” de Sandra Barneda
Ets
en la cruïlla d’una confusió, en l’erm errat on descobreixes que la incertesa
és voler o no acceptar allò que et trobes sense un anhel voluntari, aclaparant-te
en un espai, que no creies que et toqués ocupar. Aleshores caus en la
precipitació d’actituds poc enraonades, que et duen a replantejar cada un dels
teus actes, de les paraules que vas dir i que et dol tant recordar. Ensems, voldràs
plorar els mots mai vocalitzats, aquells que mastegues entre dents, com
imaginaris malnoms, sentiments d’inseguretat feixuga que vas defugir, per no
saber fer-los anar llavis enllà, mancat de convicció. Bajanades! Com avui, ni
el teu propi cor els va arribar a escoltar. Quan sospeses els projectes d’aquell
esdevenir ple de vitalitat, entens que injustament l’han estroncat. Perceps
l’ofec vital, sents que degotes en un estany de plata, isolat. I amb llàgrimes
d’un neguit eteri, veus reflectir-se una vida erma, on milers de somnis mai no
acabaran de néixer. O això creus. I et sents com aquelles perles líquides que leviten
dins d’un got d’aigua tònica, no veus morir el gas enfora i no te’n saps
avenir. Però retornes al món i t’adones que la vida era allò que passava per
davant dels teus ulls. Creus entendre el mal que et corseca, i veus que cal
lluitar com mai no ho has fet, per no perdre el combat abans d’hora. I en un
instant etern de dubtes, no pots, o no saps com fer-ho per evitar que
l’aiguaneix de l’existència s’aturi, en un regalim a contra temps. T’aferres a
la vida, l’estimes. Obres els ulls cercant un cel inabastable, i veus com s’apropen
les alenades que t’ajuden a respirar. Al voltant hi trobes les mans necessàries
per alçar-te. No t’ofegaràs en mots callats, sols cal lluitar. Acceptes que t’ajudin
a viure, que t’alcin fins a l’infinit. El cor et diu que més enllà, el degoteig
de la vida és un riu que ningú pot aturar.
Ferran d’Armengol –
Setembre 2018
 |
| "Incandescent" - Empar Sáez Tècnica: Fotografia Web de l'artista: http://enfilantfinestres.blogspot.com/ |
 |
| Portada del llibre solidari amb la Marató de TV3 |
