Quan les imatges fotogràfiques són records que juguen amb els sentiments, tu pots
veure-hi mil missatges en aquell instant retingut. Però queda clar que, com en aquest cas, sols hauré deixat constància d'una conjunció estel·lar
única, i tal com jo la vaig veure, és també única per a mi, i per això vull compartir-la amb vosaltres.
Dedico aquestes paraules a la mare.
 |
| Fotografia feta el 29 de gener de 2014, de matinada tot sortint de casa. |
Com si la Lluna volgués acollir-la
en el seu llit
Venus sembla sospesar-ho.
Surts de casa de bon matí,
Surts de casa de bon matí,
és d'hora i fa fred
quan creus veure
aquesta intenció de la Lluna.
Com qui vol acotxar aquesta llum
sospesa en el firmament.
Com tants de cops
una mare acotxa els fills
just en anar a dormir.
La vella sensació
La vella sensació
de quan érem tant petits!
I ho sentim igual encara,
això no canvia,
no tan fàcilment.
Ara quan nosaltres
acotxem els nostres fills.
Ara quan nosaltres
acotxem els nostres fills.
Tot plegat m'ha dut a pensar
que el missatge és ben viu avui,
que el missatge és ben viu avui,
i ho visc com una visita màgica,
per recordar-me que fa
noranta dos anys
tu vares arribar al món.
I puc sentir encara avui,
un any després,
que en aquest petits detalls,
un any després,
que en aquest petits detalls,
segueixes amb nosaltres.
(Que ningú et negui els teus somnis.)
Terrassa, 29 de Gener de 2014
Ferran d'Armengol
