Acotxar aquesta llum

Quan les imatges fotogràfiques són records que juguen amb els sentiments, tu pots veure-hi mil missatges en aquell instant retingut. Però queda clar que, com en aquest cas, sols hauré deixat constància d'una conjunció estel·lar única, i tal com jo la vaig veure, és també única per a mi, i per això vull compartir-la amb vosaltres.

Dedico aquestes paraules a la mare.

Fotografia feta el 29 de gener de 2014, de matinada tot sortint de casa.

Com si la Lluna volgués acollir-la

en el seu llit

Venus sembla sospesar-ho.

Surts de casa de bon matí,

és d'hora i fa fred

quan creus veure

aquesta intenció de la Lluna.

Com qui vol acotxar aquesta llum

sospesa en el firmament.

Com tants de cops 

una mare acotxa els fills

just en anar a dormir.

La vella sensació

de quan érem tant petits!

I ho sentim igual encara,

això no canvia,

no tan fàcilment.
Ara quan nosaltres
acotxem els nostres fills. 

Tot plegat m'ha dut a pensar
que el missatge és ben viu avui,

i ho visc com una visita màgica,

per recordar-me que fa

noranta dos anys

tu vares arribar al món.

I puc sentir encara avui,
un any després,
que en aquest petits detalls,

segueixes amb nosaltres. 

(Que ningú et negui els teus somnis.)

Terrassa, 29 de Gener de 2014 

Ferran d'Armengol