Aquesta és l'imatge d'un bosc, que malviu entre les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols. Podria ser qualsevol altre, però és aquest el de la fotografia. Encara queda natura, lleugerament malmesa per la degradació de l'home. Encara hi ha arbreda i amb ella s'omple el bosc, travessat per un riu, el Brugent, curull gràcies a les darreres pluges que ens han visitat amb una certa insistència. Això ha omplert de vida i esperança als seus habitants. I jo em demano, qui vigila el bosc? Qui deixa tota aquella brossa que no es degradarà mai? He assolit que no quedés reflectida en cap imatge, la feina ha estat meva. Si fos per nosaltres, els humans, no en quedaria ni el riu.
Caminant entre gorgues i senders vorejant un riu crescut, he sentit la presència de l'esperit boscà, malferit, reclamant justícia a les sordes oïdes dels vilatans. I poca cosa més poden fer els esperits boscans, com no sigui que un altaveu humà, finalment, els escolti i en transmeti el seu missatge.
Llegiu.
 |
| El Riu Brugent baixava ple i un esquirol saltava de branca en branca. Encara hi ha vida! |
L’esperit
boscà
Bon
dia, llenyataires!
Sé
que no em veieu, però sabeu que habito dins l’ànima dels arbres del bosc. La
vigilància que us faig no és en va. Observo com trieu aquells arbres que us inspira
l’ànim de l’esperit boscà. No em féssiu enfadar, que no cal. Prou que sóc raonable.
Malgrat
que no podeu veure’m, heu vingut altres anys i coneixeu les condicions, el
ritual. De res serveix voler espantar-me, ni a mi, ni als meus boscans amics i
amigues. Taleu allò que us he proposat, i deixeu en pau allò que ja sabeu. És
llei vital que els grans deixin espai als menuts que volen créixer. I no viuré
de dispenses, la vostra tasca és important, sou una baula pràctica per fer
créixer la boscúria. I jo sóc la molsosa, la guaridora de l’arbreda, la que us
vigila.
No
us cal fer xivarri. Sols fer-me feliç.
Ferran d'Armengol
Maig 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...