Imprimeix en PDF

dimecres, 19 de desembre del 2012

GLOP FATAL

A la plana de Relats en Català i dins del  III - Concurs  ARC a la ràdio de micro relats, aquest mes de desembre sota el tema dels pecats capitals, toca l'avarícia.
Aquesta és la meva participació. 

Tauleta de nit - Fotografia: Ferran d'Armengol



Glop fatal

“—Què amagues?
—Li juro que no me’n queda més.
—Sé que amagues alguna cosa. Quan vingui aquesta nit m’ho hauràs de donar tot. Fins l’últim porus de la teva pell ha de ser meu, com tot el que hi ha en aquesta casa, en aquest poble, en aquesta comarca...
—Però senyor, em casaré el mes entrant, amb l’Esteve...
—El farem venir. Aquesta nit podrà mirar, i potser li deixi alguna gota per a ell.”

Fa estona que ploriqueja la Mariela, asseguda en una cadira de la cuina. A un costat hi té la vella Puri, la majordoma que sempre ha tingut cura del senyor. També hi és el comissari Grau, dret i fent preguntes. Altres agents ronden per la casa cercant proves, diuen.
La Puri es mira la noia amb aquell aiguabarreig d’enuig i pena que provoca l’enveja d’un cos que ella ja no recorda, de quan el senyor l’encalçava i ella es feia l’estreta.
El comissari es mira les dones, sembla que valora el relat de la noia, però segueix amb les preguntes.
—No recordes res més? —demana el comissari a la jove. —No calles cap altre comentari que t’hagués fet el senyor Raimon?
—No senyor comissari, —segueix somicant ella.
—Quan va entrar a la teva cambra... estaves sola?
—Sí, senyor.
—La duia ell, l’ampolla de coca líquida?
—No senyor, era meva... per consum personal. En prenc per apaivagar el mal de cap i altres migranyes, allí a Colòmbia és molt normal el seu consum, tothom en pren, però amb mesura.
—Era el primer cop que venia a la teva cambra?
—No!, altres nits ja havia gaudit dels meus favors i alguna vegada li havia deixat prendre un parell de gotes... ho compartíem, a mi m’ajudava a oblidar qui tenia entre les cames, imaginava que estava amb l’Esteve, el cuiner, però el senyor en volia més i més... Aquesta nit ja venia carregat, empudegava a alcohol tot ell. Ha deixat caure el batí i dret davant meu, nu a pèl i amb aquell cos tan deixat, s’ha begut el potet de cop, tot sencer. Està clar que el seu cor no podia resistir aquell glop fatal, era massa avariciós el senyor... no m’ha deixat ni una gota.




Ferran d'Armengol
Terrassa - Desembre 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Et volíem comentar que...