Recordo que de petit, un oncle em deia; Sempre he cregut que cal observar les coses des de diferents punts o posicions, i després valorar allò vist. I jo ofereixo en aquest poema una diferent visió d’allò que sempre estem disposats a veure, una posició més incòmode potser, però que cal valorar. Així tenim l’ocasió de prendre una decisió més raonada, que, dissortadament, potser tampoc és l’encertada.
Foto: Viquipèdia - La cueva de las manos - Argentina
Mira la foto, i després llegeix.
Atureu-vos
Nosaltres, fem els camins.
Deixem la petja
on diu que hi hem estat,
que es aquí on vàrem canviar
l’ordre natural de les coses.
Nosaltres, seguim els camins fets,
deixem les nostres despulles,
que diuen qui som,
què és allò que destruïm,
i ho fem amb perseverança.
Nosaltres, que som natura,
transformem els camins dels rius,
els camins de l’aire, també
desviem la dolça i lenta llepada
del mar a la platja.
I nosaltres!
Nosaltres, fem els camins.
Deixem la petja
on diu que hi hem estat,
que es aquí on vàrem canviar
l’ordre natural de les coses.
Nosaltres, seguim els camins fets,
deixem les nostres despulles,
que diuen qui som,
què és allò que destruïm,
i ho fem amb perseverança.
Nosaltres, que som natura,
transformem els camins dels rius,
els camins de l’aire, també
desviem la dolça i lenta llepada
del mar a la platja.
I nosaltres!
no veiem els senyals
que d’un passat ens parlen
d’allò que varen destruir, ells,
que d’un passat ens parlen
d’allò que varen destruir, ells,
que ara som nosaltres.
Ells ho varen plorar,
Ells ho varen plorar,
amb amargues llàgrimes
de desesperança i oblit.
Però això
no ho podem veure,
ni podem...
ignorar-ho.
No.
No t’equivoquis.
Mira bé el senyal,
de desesperança i oblit.
Però això
no ho podem veure,
ni podem...
ignorar-ho.
No.
No t’equivoquis.
Mira bé el senyal,
diuen potser que passis?
Mira-ho bé,
aquestes mans ens diuen;
atureu-vos!
Mira-ho bé,
aquestes mans ens diuen;
atureu-vos!
Ferran d'Armengol, Juny 2009
Ara torna a mirar la foto.
Enllaç a la Viquipèdia on ens parla de la Cueva de las manos.
Estem en un moment de la Història en el qual tots ens hem d'aturar, si no donem ràpidament un salt evolutiu ens n'anem en orris, i sé, de ben cert sé que no ho farem, visquem doncs el que ens queda, et sóc cruel i realista i endavant.
ResponEliminaO això o obrir novament el bagul de la mort, la guerra i ja no hi ha veritables ofenses sinó microferides, però de tanta pau ens hem acostumat a veure-la com el pitjor dels pitjors, hem de fer l'última guerra per a morir, perquè ja no veurem l'orgasme de la pau després de la guerra. Tan babaus som Ferran, jo conec a l'ésser humà i a la Història, ja tinc molts anys.
La unica cara veritable es, que la decisio sempre sera nostra.......nosaltres hem de ser capaços de decidir.
ResponEliminaPer cert, molt bo el comentari d'en Vicent
Frank
Gràcies Vicent per la teva visió, sempre tan oberta a noves opcions. M'agraden els teus comentaris, em donen noves visions del mateix pensament.
ResponEliminaI Frank, ja tens raó, però que dóna el primer pas?
Volia dir, "...qui dóna el primer pas..."
ResponElimina