EL TESTIMONI DE LA TARONJA - (o MADURESA?)

En el que ja comença a ser un clàssic, i que duri molts anys, l'ARC ha tornat a convocar aquest curs els V Concurs ARC de microrelats a la Ràdio, i aquest any ha fet servir de nexe "El cicle de la vida", del naixement fins a la mort. Dins l'etapa de la maduresa jo he presentat aquest relat que es demana, entre línies, si tenim clar quin és el grau de maduresa de la nostra societat.

Contenidors de brossa en una plaça de Terrassa

El testimoni de la taronja (Maduresa?)

Em quedo embadalit observant el meu fill, onze anys ja! Juga potinejant una taronja com si fos una pilota menuda. Ara la segueix de reüll en el vol d'una mà a l'altra. Sé que ha de jugar-hi, és la seva manera de fer, però no li fa fàstics a cap fruita el meu menut, quan menys hi pensi se la menjarà d'una revolada. Veig que em mira i atura el joc, somriu, amb aquella mirada tan personal, té la cara bruta i els ulls són clars... Sense mirar-lo sé que la va pelant mentre s'atansa a mi, però quan està al meu costat m'enganxa enfeinat regirant coses, i no estic al cas que m'ofereix la fruita. Finalment em toca en el braç.

—Té, papa, menja-te-la tu —escolto que em diu. 

—No fill —dic mentre m'acoto i li miro aquells ulls, ara tan seriosos. —Aquesta és la teva taronja, no pateixis, ja trobaré alguna altra cosa, en els contenidors del mercat llencen de tot.

Ferran d'Armengol

Terrassa - març/abril 2015


No està exacta com el vaig presentar a la plana de RC, però fins els relats maduren amb el temps.

ES FEIA TARD - DIA DE LA POESIA

No trenco la cadena, la tanco per aquest any, en el seu dia de la poesia.

Camí de Lomamokkila a Savolinnan (Finlàndia)

Es feia tard
i el camí restava clar.

Mai no es feia fosc
a les terres del nord,
i els camins eren plens
de buidor aclaparadora.

Es feia tard
i mai no era fosc,
a les terres del nord.

On la terra és salvatge
i els seus habitants
persones que obren la porta
i el cor.

Feia fred, a les terres del nord, 
però no es feia fosc.

Ferran d'Armengol (poema i fotografia)

Terrassa/Finlàndia  - Març 2015

ELS SETZE PETGES - CONTES PER MENJAR-SE'LS

Avui és 3 de març i els Setze Petges han tornat a fer-ho; publicar un llibre de relats. I ho fan a vint mans, ben diverses i amb visions compartides, o no. Perquè aquí trobareu la cuina dels relats, o no?

I aquest cop, com diu a la portada, han creat un llibre que és un tast literari per llepar-se els dits,  un llibre cuinat a foc lent durant quatre anys. Posat al carrer per Edicions Els Llums, podreu veure que és un llibre de forquilla i cullerot, i et demanaràs on està el ganivet? Doncs a les pàgines del recull, a la seva taula literària, i si vols comprovar-ho ja trigues en anar a la llibreria. Els Setge Petges se senten orgullosos de comunicar-vos que avui surt al carrer (a la llum) el seu tercer treball conjunt.

Contes per menjar-se'ls, relats cuinats a foc lent, i amb productes de la terra, de proximitat.

El llibre està format per un recull de relats que giren en torn a la gastronomia. Inspirats per la cuina elaboren un menú de contes a foc lent.

Els Setze Petges es retrobem per posar-nos als fogons de la literatura i cuinar relats o escriure plats, que potser no és gaire diferent. Prenent la cuina, especialment la catalana, com a eix vertebrador, Contes per menjar-se'ls proposa un menú d'onze plats, pa, vi i cafè, on cada plat és un conte. 

No deixeu de visitar el seu blog, on ens informaran de les properes presentacions, i recordeu que els petges tenen la seva tirada teatral en les presentacions.





La nostra petja i el nostre desig



Els Setze Petges són un grup d'amants de l'escriptura originat fa més d'una desena d'anys a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Paral·lelament al recorregut literari propi, els integrants del grup s'han reunit novament per donar vida al tercer recull conjunt. Com passa a la cuina, cada xef té el seu estil personal, però tots comparteixen l'energia i l'entusiasme de respondre al repte: «I si explorem la condició humana a través del sentit del gust?» 

Bon profit!

Els Setze Petges són:

Ferran d'Armengol i Galceran,

Mercè Bagaria i Mellado,

Jordi Bordas i Coca,

Mariàngels Calaf i Masachs,

Antoni Cardona i Torras,

Montserrat Escartín i Gual,

Hilari Garcia Rodríguez,

Anna Masip i Argilaga,

Josep Maria Ricart i Puigneró,

Oriol Solé i Granier.

Barcelona 3 de Març de 2015

NEUROSI - 3ER CONCURS DE RELATS ERÒTICS

Aquest cap de setmana se sabrà el guanyador, o la guanyadora, del 3er Concurs de Relats Eròtics Neurosi, que promociona aquesta editorial de Ripoll i amb Jordi Caballeria al capdavant de tot.

L'acte d'entrega dels guardons es realitzarà a "La Taverneta", en el centre de Ripoll i a les set del vespre. Allí, qui hi vulgui assistir, podrà tastar l'interior d'aquesta ampolla tan seductora per fora i que també serà part del premi que rebrà el guanyador. 

Un dels altres al·licients d'aquest premi és la publicació del relat, i que justament aquest any serà també en paper, fet que no va ocórrer els dos primers certàmens. I per arrodonir la festa i la companyia, en aquest recull es publicaran els relats guanyadors i alguns finalistes dels anys anteriors, amb la finalitat de proposar un llibre de relats eròtics de nivell.

Jo ja el tinc a la llista per aquest Sant Jordi, un recull com aquest, segur que no es pot menystenir.

Si voleu més informació no dubteu de pitjar en aquest enllaç que us durà directes a la banda eròtica de l'editorial Neurosi.

Així que ja ho sabeu, aquest diumenge dia 22 de febrer a les 19 hores a la Taverneta de Ripoll ens hi esperen!

Ferran d'Armengol 

Terrassa - Febrer 2015

PENOMBRA

Ha mort el poeta Francesc Garriga Barata als vuitanta dos anys. Va publicar el primer llibre l'any 1959, l'any que jo vaig néixer.

Francesc Garriga Barata a la Casa Baumann de Terrassa el setembre passat (Fotografia Ferran d'Armengol)

Penombra

Els mots s'encadenen

en la penombra del casalot.

La veu clara i ferma entrelliga

paraules de vell trobador

paraules de sexe prudent

de la joia clara.

Vida en estat letàrgic

reviu en els mots a la penombra.

Poesia que és vida 

vitalitat que perdura

en negre sobre blanc,

tan evident

com plaent.

No oblidaré aquell so rogallós

i clar, malgrat tot,

la figura omplia l'espai fosc,

els mots les oïdes obertes, 

recordarem aquell so

i els teus mots amables

en signar-nos un llibre

que tu mateix havies oblidat.

I en la penombra ens has deixat,

tranquil, seré.

Ens queden els versos sentits

els versos madurs

d'una veu clara,

sota un llum zenital,

trencant la penombra.

Ferran d'Armengol,  (a raig)

Terrassa - Febrer 2015

LA NEGRA TINTA i MAÑANA TODAVIA

Utilitzo un pensament del nostre Perich per rematar un mes de gener molt mogudet i amb una recomanació a banda que hom diria que no té res a veure, però no n'esteu tan segurs. No deixeu de llegir el llibre "Mañana todavia" hi ha relats que són pura dinamita de la distòpia i que potser no estan tan lluny de la nostra realitat, però, i què és la literatura de ficció? 

Hereus de la terra prenent el sol

La negra tinta ens dibuixava un somrís, fent-nos pensar i recordar paraules i gargots per a un temps millor, on les mans que dibuixen, obren i omplen les ments que cerquen. Fins un trist migdia, en què les tancades i buides ments, cobertes per negres caputxes, dibuixaren amb mans traïdores, rius de tinta roja sense cap somriure. Mans plenes de sentit, envers ments buides, fins de sentiments, qui ho sap? Potser algun dia despertarem i ens n'adonarem del sentit de les paraules d'un mestre quan diu; als peixos no els cal anar en bicicleta (Perich dixit). 

...i als humans, què ens cal per ser persones?

Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2015

NO OBLIDIS ELS SOMNIS

Vull començar l'any amb alegria, però el trànsit és important, llegiu el meu.

Camí de llum vorejant la foscor

No oblidis els somnis

Vaig deixar de somiar, ara fa un bon temps. No em demaneu quant, no cal aprofundir en la ferida.

No he estat conscient que de  mica en mica avançava cap a un pou fosc, sense cap lluminària per orientar-me en el camí. Sentia veus que me'n parlaven d'un camí, però els meus peus, si el seguien, ho feien per inèrcia. No tenia cap certesa que aquell sender fos correcte, però perdut i tot, he de dir que tinc sort, la sort d'anar encaminat, malgrat ho faci vorejant l'abisme. I crec que ho he d'agrair a algunes veus.

Quan hi penses, veus imatges de persones que transiten la vida i que apareixen com instants màgics en el record; —aquell és el Manel! Saluda'l! I sí, et reconeix, sap qui ets! Perquè no ho hauria de saber, si...?

Quan camines en la foscor (una foscor que ignores), qualsevol punt ínfim de llum et sembla un focus potent. Una persona entre cent mil és més important que la resta, sols l'has vist en ell, o potser era ella i que et retorni la salutació, una cosa tan natural, et sembla genial.

No anava bé, està clar, no anava bé.

Per sort, aquest matí, primer de gener, he agafat un llibre. L'he obert i m'he submergit en les seves paraules, la seva història. Per sort he tornat a navegar, i sentir el plaer de la bona paraula escrita, en paper. Aquella foscor ara és menys nítida, hi ha llum al meu voltant.

No tornaré a deixar passar tant de temps sense llegir, no és bo per anar fent camí.

Ferran d'Armengol

Terrassa, primer de gener de 2015

SOMNIS TRICENTENARIS - DELLÀ DEL TEMPS (Vídeo)

Poques són les ocasions on es té la oportunitat d'escoltar els propis mots amb la veu d'un rapsode de dots adients, i en aquest cas no em puc pas queixar, tenint en compte el nivell de cordes vocals del Ferran Planell. Dellà del Temps, escrit per formar part d'un recull de poemes que s'han publicat sota el nom de "Somnis Tricentenaris", per l'ARC, l'Associació de Relataires en Català, és un poema que parla del passat del present i d'un futur inevitable que sempre hem vist inabastable. És una oda dirigida al somni d'un poble que vol fer les passes pel seu compte, i volar sense un arnés, que ha estat més una cotilla que no pas una altra cosa.

Portada del llibre solidari amb la Marató de TV3 - Somnis Tricentenaris

Escolteu-lo, i torneu-lo a llegir, si us plau.

El Ferran Planell fent la lectura del poema que tot seguit us torno a escriure.

Dellà del temps

Dellà del temps, els estels volen arran la Terra.

Desvetlla't del malson que et sotmet l'anhel roent,

del neguit que no et permet assolir l'horitzó volgut,

el somni d'una Ítaca, on rauen insurrectes oratges

d'exultants i vàcues llums rutilants.

És l'hora de deixondir-nos de fantasies,

sobreviure al sojorn dels innocents

i de desaprendre la saó dels homenatges.

Qui vol reviure el sometent?

quan les campanes estan foses

i els mots retronen vehements

sorgint d'una Terra sacra, on cors purs

finiren, tres centúries dellà del temps.

A l'àgora dels fossars caldrà retrobar-nos,

i nuarem les mans, per fer dels mots un acte rebel,

ben alerta, caminant vers la llibertat de qui coneix

les tristeses d'un enyor admirable.

Pel demà que s'atansa ens calen totes les veus,

obrirem orelles i ulls per reviure dia rere dia,

el que ja és una realitat inajornable.

Ferran d'Armengol
Terrassa Onze de Setembre /desembre de 2014 - Tricentenari.

DONA I OCELL d'Empar Sáez. Presentació a Terrassa

Aquest dimarts dia 9 de desembre, a l'Ateneu Terrassenc es presentarà el XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez i Martínez - Ciutat d'Alcoi, "Dona i ocell" escrit per la poeta egarenca Empar Sáez.

Vegeu la targeta.

Poesia i música tot en una festa de la cultura a l'Ateneu Terrassenc, no m'està de més indicar-vos que esperem la vostra presència.

Si veniu de Barcelona, o de Manresa o de ves a saber on però en cotxe, i si entreu per Terrassa Centre i passeu per davant de l'hotel Don Candido, seguiu aquest mapa del centre de terrassa que us durà a un parking on podreu deixar el vehicle, i si veniu a peu també us anirà bé el mapa, però no us caldrà entrar al parking.

 

Ferran d'Armengol

Terrassa, desembre 2014

MIRCAT I MIRCON - Jornades de fantasia terror i ciència ficció.

A Montcada i Reixach es celebra un festival de fantasia on us hi esperem. Mireu-ne el cartell.

Volia fer un post extens on explicar què i com és farà aquesta trobada del fantàstic espanyol i del català en concret, que és la part que jo tocaré com a col·laborador. Però prefereixo que aneu al bloc d'OrcinyBooks on trobareu tota la informació d'activitats del cap de setmana. 

Però no sabeu com anar-hi doncs aquí teniu l'adreça de les MirCat:

Biblioteca Elisenda de Montcada, en el complexe AQUA (Carrer Tarragona, 32, 08110 Montcada i Reixac)

Els dies 6, 7 i 8 de desembre ja han arribat, us hi espero!

 

Terrassa - Montcada i Reixac
Desembre 2014