A hores d'ara, aquest any no sé si podré estar en el carrer gaudint la festa, qüestions laborals que s'escapen de les meves mans potser ho impediran. Bé, no es pot tenir tot, malgrat no es pot deixar la lluita i sempre s'ha de guardar un bri d'esperança, i un altre bri de fe en la resposta humana, en les persones. Confiança doncs.
Però qui sí que estarà a les parades són els llibres i revistes que han publicat algun relat de la meva factoria, i que tot seguit us comento.
En aquest llibre, que segons últimes noticies ja va per la tercera edició, han publicat els relats guanyadors i principals finalistes dels darrers tres anys del concurs "Neurosi de relats eròtics".
El meu relat "No sóc lletja" ha quedat tercer (de 57 relats) d'aquest any, així que ha estat publicat directament en aquest recull recopilatori.
No sé si cal comentar que l'any 2014 també es va publicar, a la mateixa editorial, un llibre digital amb els vint millors contes eròtics presentats, on hi havia un relat meu també. En aquest cas vaig sortir amb el número tretze de la llista. Un bon auguri, si ho mirem amb bon ull.
En segon lloc, i durant el mes de març, va sortir publicat els tercer recull dels Setze Petges, amb el títol "Contes per menjar-se'ls", després de més de tres anys de gestació. En aquest cas, jo hi tinc dos relats. "Milfulles amb aromes de mar" i "El millor cafè del món", que tanca el llibre.
És aquest un recull estructurat en forma de menú de restaurant, però no és un llibre de cuina. Utilitza l'excusa dels noms de plats diversos per confeccionar aquest menú, però el què s'ha pretès amb aquests relats és aprofundir en la condició humana, confegint un seguit de títols que exploren el comportament de les persones i les seves conseqüències.
Si en voleu més informació, us recomano una visita al bloc dels Setze Petges, serà una passeig molt interessant.
I aquesta mateixa setmana han sortit al carrer dos contes més, els dos fantàstics, diferents però que tenen en comú el paisatge, la carena del Montseny en diversos indrets i localitzacions, però en un temps indeterminat, i amb una realitat diversa, fantàstica. Aquest són...
Un és l'aposta d'Orcinybooks, amb l'Hugo Camacho al front, per fer un recull de relats amb arrel nostrada i mítica. Va fer una convocatòria abans de l'estiu de l'any passat que es va tancar a la tardor. Després i abans de cap d'any va triar una desena d'autors, i entre ells hi ha un relat meu; "El jurament de la Molsosa".
Segons paraules de l'editor, Catalunya Mítica és una antologia de diversos autors
contemporanis que s’inspiren en els mites i llegendes pròpiament
catalans per crear els seus relats de ciència-ficció, de fantasia i de
terror.
Cal destacar l'atrevida portada que trenca esquemes en alguns, i deixa descol·locats a d'altres, però indiferència no és la paraula que defineixi l'aposta de l'editor.
I per tancar les publicacions de relats que tindré aquest Sant Jordi a les parades, em toca parlar de la revista de creació literària Inèdits, que just ha sortit l'últim divendres abans de la festa del llibre.
És en aquesta revista on hi he publicat un relat ja antic, "La Pedra i el Corriol". En la seva última revisió. El vaig escriure durant el meu pas per l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i un dels primers que vaig publicar a la pàgina literària "Relats en Català", i que després de retirar-lo de la pàgina el tenia desat en el calaix. Vull dedicar-lo a la família del Montseny, els cunyats del meu germà gran, però família al cap i la fi.
Inèdits és una aposta de l'escriptora Sílvia Romero per donar veu al gènere del conte, i segons paraules de l'editorial; INÈDITS. Revista de creació literària, és una publicació que
neix amb l’esperit de treballar a favor de l’escriptura de contes
escrits originàriament en català. Des d’INÈDITS defensem aquest
gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem
oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb
el temps es converteixi en un referent per als contistes.
Com podeu observar, aquest serà per a mi un Sant Jordi diferent, que si el puc viure en directe al carrer encara serà millor, però això ja no depèn de mi, o no del tot. Espero fer-vos una crònica en primera persona de la diada.
L'única cosa que puc confirmar és la meva presència a Terrassa per la tarda, a la parada de l'Ateneu Terrassenc, on signaré llibres amb Hilari Garcia, també del grup literari Els Setze Petges, i també al costat de l'Empar Sáez, i el seu llibre poètic, "Dona i Ocell".
Ferran d'Armengol
Terrassa / abril 2015
.JPG)
