Aquesta imatge em va impactar en veure-la en el visor de la màquina. Està tirada en el camp de concentració d'Auschwitz, al final d'una de les vies. No vull fer paral·lelismes fàcils i de ments menys que senzilles. Sols és això, un final de via en un dia plujós.
Després d'això ha de sortir el sol. Sense més, un poema.
 |
| Auschwitz - Final de Via - Fotografia: Ferran d'Armengol |
No vull saltar marges,
no vull esquivar rierols,
no vull vies mortes,
només vull viure sota el sol.
Guaitar quatre rajos vermells,
baixant la carena
de mimosa encesa,
fins les nostres valls.
No vull que m'enganyis
no vull mentir-li al meu fill,
no vull que ell menystingui
el record del teu fracàs.
Guanyar depèn de nosaltres,
res més hem de regalar
a qui no ofereix ni la mà.
No vull vies mortes,
vull viure i cantar
sense por.
Ni la certa,
ni la que em vols vendre tu.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Octubre 2013
