Feia temps que no publica poesia, com aquesta, relat poètic en diré. El Concurs ARC de microrelats a la Ràdio finalitza aquest mes el curs, el dia 20 tanca portes i jo he volgut acomiadar-lo, sense cap referència a una mort sobtada. Sols és un adéu al concurs de relats de l'ARC, i fins el curs vinent.
 |
| Brandes al vent - el veler flamíger. Fotografia retocada de i per Ferran d'Armengol |
Brandes
al vent
Quan el temps perd importància, el millor comiat és
la quietud. Has volgut que l’últim adéu fos així, a la fosca nit, i ho he
respectat. L’obscuritat magnifica les llengües daurades de foc que, sobre d’ones
suaus, naveguen gronxant el teu cos silent, la solitària còrpora. Flueix el
petit vaixell de beç, a la recerca de l’últim destí que ens reclama a l’altra
riba. L'abastarà abans que el record sigui cendra, o fum. Entre flames
marxa mar endins, on l’arcaic Caront se l’enduu, guarint-li l’ànima fins el
retrobar-se que sé ha de venir. I d’ara endavant, cada nit, somiaré en el
sorral eixut de la vida, allí on mancarà el teu alè, i fins el final del camí traçat
per les meves llàgrimes. Elles m’aproparan indefectibles a la riba molla, on en
sentir l’arena humida, sabré que soc a tocar del mateix viatge, en un nou vaixell
de beç. I aigües endins, enarboraré brandes al vent.
Ferran d'Armengol
Terrassa, maig 2017
Un enllaç per foragitar dubtes de la paraula brandes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...