Mirant per la finestra, aquest matí, he vist un branquilló del pi que tenim a la terrassa de casa, sorgint com una promesa de vida. He fet un parell de fotografies (potser tres), per després escriure-us aquí el que m'ha suggerit aquesta observació.
Estem en aquest món per donar fe
de que la vida és una realitat,
però ens afanyem cada nou dia
en intentar destruir-la.
Unes branques sorgint
pel marc d'una finestra
poden oferir un instant d'inspiració,
i més quan els núvols fan la companyia precisa.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Novembre 2013
Una contradicció dels humans.... conservar i destruir a l'hora !...qui ho enten ?? Només podem confiar en que un dia això canviï i que no sigui molt tard (que ja ho es, sembla!) ....
ResponEliminaI que tampoc ens manqui la inspiració , per trobar el camí adequat !
Bon cap de setmana !
Igualment Artur, contradiccions humanes. Bon Cap de Setmana!
EliminaSí, ens afanyem a intentar destruir-la, com molt bé dius, però quan encara som capaços de saber trobar poesia a partir d'un branquilló, vol dir que encara es respira puresa. Hi ha molta brutícia aquí i allà, però encara som molts els que sabem respectar "la natura" de la vida...
ResponEliminaGràcies per la teva reflexió Gemma, tens raó i és veritat. Sempre hem de viure respectant la natura que ens envolta i que no deixa de ser la nostra mare, la que ens ha permès viure en aquest preciós planeta.
EliminaLa Gemma ha dit que "quan encara som capaços de saber trobar poesia a partir d'un branquilló, vol dir que encara es respira puresa". Com ho subscric! Gràcies, Ferran, per haver trobat poesia en aquest branquilló de pi.
ResponEliminaGràcies a tu Shaudin. Tots formem part d'un tot que ens dóna vida, i la natura ens parla, sempre que ho volguem escoltar.
EliminaHem de ser conscients de la nostra fragilitat davant la natura ...
ResponEliminaM'agrada!
Una fragilitat que no ens ha de dur a ser irresponsables. Els nostres néts ens ho exigeixen.
EliminaLa vida és el regal més bonic que ens han fet, sobre tot si naixem sans i en un país més o menys tranquil. Aquest regal el podem apreciar gaudint al màxim de cada instant o bé com molt bé dius anar destruint a poc a poc, de fet també el podem ignorar, i viure sense escoltar el cant dels ocells, respirar l'aire fred de l'hivern, amarar-nos amb la pluja, emocionar-nos amb el somriure d'un nen, notar l'escalfor de l'abraçada d'un ésser estimat, o be sentir com un branquilló de pi sota un cel especial ens omple d'inspiració.
ResponEliminaUna càlida abraçada de la Fada.
Aquesta és la meva intenció, fer-me conscient a mi mateix que això és el què hem de fer, donar fe de que la vida és un fet real i ple de bons moments que ens ajuden a tirar endavant, malgrat aquelles coses que ens entrebanquen en certs moments.
EliminaGràcies per la teva visita Fada! una Fada sempre és benvinguda a aquestes pàgines fantàstiques del món blocaire.