Durant el mes de novembre d'enguany ens hem reunit en el twiter els "Tuieterats Ultradimensionals". Cada cap de setmana hem fet piulades per construir històries dedicades a la memòria de H.P. Lovecraft i el seu llibre "The Lurking Fear", agafant com sempre una frase del llibre. El mestre de cerimònies Sergi G. Oset ens repartia per equips, fent diverses combinacions de personal cada cap de setmana. I a la primera va sorgir del meu equip aquest curiós relat fantàstic que jo anomeno "Els Germans del Llibre Negre".
Els Germans del Llibre Negre - (Perfecció)
Ningú no volia tractes
amb ells, i la seva mansió apartada va ser considerada un indret maleït.
H. P. Lovecraft
La gent sospitava de la família que hi vivia: un matrimoni amb la parelleta de fills i que s'estimaven.
"Massa perfectes", deien alguns.
Els pares vivien aliens als comentaris; no els coneixien. Amb els fills era
diferent. Ells alguna cosa havien sentit i no els feia cap gràcia sortir del seu món
privat, tot i que els fills voldrien ignorar les xafarderies d'un poble al que no hi tenien
tirada, i menys després d'un fet recent que escampaven les xafarderes del
lloc. Tenia a veure amb l'alcalde i també que, per allò que deien, la família tenia la clau
per solucionar-ho.
Els germans volien venjar-se de tota aquella gent malparlada. La seva paciència tenia un
límit. Estaven decidits, ho farien, es venjarien, i sabien ben bé com. Tenien el llibre negre de conjurs
que havien trobat a les golfes, les seves pàgines els ho marcà, i sembla ser que ja antigament algun
familiar l'havia utilitzat. Segons el llibre, tot el que necessitaven ho tenien: un plànol del
poble, la guia telefònica, ninots variats i moltes agulles.
Quan va ser mitjanit i van comprovar que pels carrers no hi havia ningú, van
anar al centre del poble i va ser allí on va començar tot. Un immens vòrtex sulfurós es va
obrir en mig del Carrer Gran. Les cases s'encaminaren a dins del forat obert, mentre
els germans s'ho miraven amb ulls admirats. L'última casa en desaparèixer fou la de l'alcalde, qui treia el cap per una finestra, esfereït de terror. Allò fou un infern.
No va caldre un gran esforç per
part de la família: semblava que tot estava escrit en aquell llibre, i des de feia temps!
Autors:
Mark Olsson M. Montserrat Medalla
Cristina Boldú
Ferran d'Armengol
(Fes clic en els noms per anar als seus twiters)
Aquest relat té alguns arranjaments de la meva collita, però que no fan que sigui diferent de l'esperit que va sorgir en els hastags del Twiter.
I per si en teniu ganes, us recomano una visita al bloc que hem encetat "Tuiterats Ultradimensionals", on hi ha altres relats, tant o més originals que aquest. I si et passa pel cap de participar en aquests grups de treball fantàstic, deixa un comentari en algun dels relats del bloc dels tuiterats, i el Sergi o l'Edgar et contactaran.
Ferran d'Armengol (i companyia)
Novembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...