Aquest conte que avui us presento va ser escrit, en la seva versió integre, per participar en els premis ARC-Catarsi de Ciència Ficció, Fantasia i Terror de l'any 2011 i va quedar finalista del certamen, cosa que el duia a ser publicat dins de la revista Catarsi amb els altres relats finalistes i el guanyador.
 |
| Portada dels Catarsi 7 i 8 |
SOTA
EL POMER, VORA LA MAR
PRIMERA
TROBADA
Quan vaig
baixar del cotxe que em va dur a la residència de la “Caseta” ja la vaig veure
sota un pomer del jardí. Prenia notes en un estri que duia a les mans. Abans no
vaig sortir al jardí sol i sense companyia, em varen tenir tota una setmana
fent proves mèdiques i d’anàlisi diverses. Volien comprovar el meu grau de
bogeria, i a mi em calia demostrar que sols sóc un inadaptat gens perillós per
a la recta societat. Podria reconèixer que no estic bé del tot, però m’ha
calgut convèncer-los, contant amb l’ajut familiar, que tant sols amb teràpia i
una mínima atenció mèdica ja en tindria prou, que ja me’n sortiria. Els metges
se sentien segurs, ja que les meves paranoies les tenien sota constant aguait.
Ells m’escoltaven, m’observaven seriosos i acabaven per acceptar el meu joc. Després
de la setmana de proves, vaig assolir un règim de moviments vigilats sota
mínims i de lluny. Em varen dir que podria depassar aquella crisi. No sé si em
va agradar la proposta, però em digueren que en tres mesos podria reintegrar-me
a la societat.
Però jo no ho
tenia gaire clar, és una tendència que tinc, penjar-me quan estic a gust, i a
la Caseta em trobava de pel·lícula. Podia escriure els meus pensaments amb tota
tranquil·litat i tenia temps per fer tot allò que m’agrada. Durant aquella
primera setmana el regim d’horaris va ser espartà, però ho vaig assumir com si
tot formés part d’un experiment que sols jo conec. Però si alguna cosa no
m’esperava de cap manera, era l’atenta observació a què em tenia sotmès la desconeguda
del pomer, que semblava no conèixer-la ningú, sempre que en parlava amb alguna
infermera, em colpejava l’espatlla dient-me que potser em caldria una dosi
extra de medicina.
Aquella setmana va ser molt llarga.
...
"El relat sencer va ser publicat en el número 7 de la Revista "Catarsi" i, enguany, ha estat nominat per a les votacions obertes, en primera ronda, dins dels premis Ictineu 2013, a la secció de "Relat Fantàstic escrit en Català".
Si algú de vosaltres creu que paga la pena votar-lo, sols us cal seguir l'enllaç dels premis. Si el voleu llegir sencer i no podeu trobar la revista, pugeu fins on diu "versió integre".
 |
| Signant exemplars del Catarsi 7 - Fotografia: Sergi G. Oset |
Ferran d'Armengol
Terrassa 2012
Et felicito Ferran! Aquest relat em va agradar molt i a veure si tens sort en els premis Ictineu, ja tens el meu vot garantitzat :)
ResponEliminaSubscric el que diu l'Edgar, com jo matei he fet en altres ocasions, un relat estimulant, molt ben portat. El meu vot pels Ictineu ja el tens Home Fosc. ^_^
ResponEliminaGràcies a tots dos, si quedo finalista ja serà tot un premi per a mi, hi ha contes molt bons en joc! i els teus Sergi són rivals durs de pelar. I amb tu Edgar ens veurem les cares el proper any a l'Ictineu.
ResponEliminaSort a tots!
Finalment i per dos vots de diferència, aquest relat ha quedat en segon lloc dels V Premis Ictineu. Malgrat tot, un èxit que m'anima a seguir per aquest camí i agrair-vos a tots el vostre recolzament.
EliminaMoltíssimes felicitats Home Fosc t'ho mereixes! Ara me'l torno a llegir ;) I això que vas dir que ens veurem les cares al proper any a l'Ictineu ja ho veurem ^_^ A no ser que el relat de "Narcís" compti com a obra editada, perquè llavors potser sí que la puc proposar ;)
EliminaQualsevol relat publicat en paper entra a concurs, el Narcís si és de temàtica tocada en les Ter-Cat pot entrar a concurs. Ja saps, Ciència Ficció, Fantasia i Terror.
Elimina