Imprimeix en PDF

dissabte, 6 d’abril del 2013

Créixer i somiar

No aspiro a ser un notable intel·lectual, sols intento expressar els meus sentiments amb dignitat.

Peschici - Punta Gargano - Itàlia / Foto: Ferran d'Armengol


Créixer i somiar

T’he vist créixer en nits solitàries,
de quan el sol dorm el somni ocult
dels desitjos que no has viscut.

Et sento respirar amb l’aire matiner
de la platja propera, picada d’estels
reflectint-se en el mar, morint a l’arena.

Brollant vida com un arbre silent,
irradies la màgica llum
dels eterns dies per viure,
persistint en l’anhel de la descoberta,
farcint-los de capvespres misteriosos.
Viure i créixer, sense parar-hi atenció.

Revivim instants fulgents, de sols remots
que poblen la brillant nit més fosca,
en el record d’un desert llunyà.
I sé que t’observava, en l’etern arenal
de sorra encara càlida, i recordo com
 em fascinaven els teus menuts ulls enlluernats.

He vist que et fan somiar les terres remotes,
captiu per l’espectacle de fredes imatges, irreals,
que es veuen créixer en l’horitzó del crepuscle.

Deixa’l viure, com un arc eteri i lluminós
del crepuscle, com la acolorida cortina  
de rajos màgics, en el cel del nord.
I em repeteixo; deixa’l créixer, sí,
i també somiar, créixer i somiar, avui, 
que ja es farà gran, demà.

 
De fet, aquest vídeo amb música d'Eric Clapton és qui em va inspirar aquest poema, no us perdeu la seva visualització, i el poema el dedico a R. en el seu 13 aniversari, que serà ben aviat.

Ferran d'Armengol
Terrassa, Abril 2013

6 comentaris:

  1. A l'endemà tot es fa gran, Ferran, els somnis, els desitjos, els fracassos i el retorn als somnis.

    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un toc d'atenció a la nostra manera de ser amb els més menuts del nostre entorn, i a aquelles coses que demanen la nostra vigília, no la nostra opinió tècnica i sense retorn ni discussió.

      Elimina
  2. Un poema plé de sensibilitat i una font d'inspiració fantàstica!

    Gemma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma, m'agrada que t'inspiri, no és res més que una aturada en el camí, mirar i pensar, per seguir caminant, res més.

      Elimina

Et volíem comentar que...