 |
| Peschici - Punta Gargano - Itàlia / Foto: Ferran d'Armengol |
Créixer i somiar
T’he vist créixer en nits solitàries,
de quan el sol dorm el somni ocult
dels desitjos que no has viscut.
Et sento respirar amb l’aire matiner
de la platja propera, picada d’estels
reflectint-se en el mar, morint a l’arena.
Brollant vida com un arbre silent,
irradies la màgica llum
dels eterns dies per viure,
persistint en l’anhel de la descoberta,
farcint-los de capvespres misteriosos.
Viure i créixer, sense parar-hi atenció.
Revivim instants fulgents, de sols remots
que poblen la brillant nit més fosca,
en el record d’un desert llunyà.
I sé que t’observava, en l’etern arenal
de sorra encara càlida, i recordo com
em fascinaven els
teus menuts ulls enlluernats.
He vist que et fan somiar les terres remotes,
captiu per l’espectacle de fredes imatges, irreals,
que es veuen créixer en l’horitzó del crepuscle.
Deixa’l viure, com un arc eteri i lluminós
del crepuscle, com la acolorida
cortina
de rajos màgics, en el cel del nord.
I em repeteixo; deixa’l créixer, sí,
i també somiar, créixer i somiar, avui,
que ja es farà gran, demà.
De fet, aquest vídeo amb música d'Eric Clapton és qui em va inspirar aquest poema, no us perdeu la seva visualització, i el poema el dedico a R. en el seu 13 aniversari, que serà ben aviat.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Abril 2013
Bonica poesia!
ResponEliminaGràcies Montserrat, m'agrada que t'agradi! ;-)
EliminaA l'endemà tot es fa gran, Ferran, els somnis, els desitjos, els fracassos i el retorn als somnis.
ResponEliminaGlòria
És un toc d'atenció a la nostra manera de ser amb els més menuts del nostre entorn, i a aquelles coses que demanen la nostra vigília, no la nostra opinió tècnica i sense retorn ni discussió.
EliminaUn poema plé de sensibilitat i una font d'inspiració fantàstica!
ResponEliminaGemma
Gràcies Gemma, m'agrada que t'inspiri, no és res més que una aturada en el camí, mirar i pensar, per seguir caminant, res més.
Elimina