El VIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio avança, com ho fa la vida, i aquest mes, que toca el comunicar-se boca orella, ha tingut d'altres coincidències vitals i familiars que m'han sortit reflectides en aquest escrit.
 |
| Fragilitats. Fotografia Ferran d'Armengol |
Frisances
Vull desentrellar-li tots els misteris del món, la primera nit,
no més tard. L'atanso al meu cos i sento el seu caliu confiat. Em mira i
somriu, com un gest mecànic, el cansament d'un dia màgic i etern l'està
vencent.
Sento frisances que em recorren l'espinada quan està en els meus
braços. Li acosto els llavis a l'orella, ara té els ulls clucs, sembla que
dorm, però mai no ho pots saber segur, si dorm o si sols viu a les fosques un
món particular, inaccessible. Li deixo paraules càlides i suaus, li prometo
terres eternes, castells de foc amb milions de colors. Sembla que la meva veu
la calma, ara respira més pausada.
Li faig un petó en el front, arrufa el nas, però no obre els ulls.
Amb cura, la deixo estirada en el bressol i engego l'auricular electrònic que
vetlla el seu son innocent.
Per a la Gal·la, que ja la tenim amb nosaltres.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Abril 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...