Propòsits els justos i de moment seguir observant la vida, que prou ens fascina, i ens fa encongir el cor. Sé que vosaltres també la veieu, la mateixa lluna, la que a tots ens fascina, i si no ho és així... què fas mirant-la com un estaquirot?
Sols cal imaginar (saber) que més enllà de la finestra, els barrots no hi són.
 |
| Matinada del 3 de gener. Fotografia; Ferran d'Armengol |
Bonica de gener
potser ningú et va saber dir
que la teva llum ens guia.
Gran i brillant et mostres
una matinada de gener, i,
ens obres l'any, però també el dia.
Estel de la nit
t'acotxes de matinada
quan el sol, a la creu Arriba.
Potser ningú et va saber dir
que tanta llum reflectida
és l'enveja dels porucs, i,
o dels cucs,
que s'arrosseguen cada dia
per camins que no saben definir.
Lluna bonica i gran, brillant
d'una matinada fresca de gener,
pels llunàtics és, que t'amagues més Tard.
Potser t'ho diré un vespre
quan m'acotxis
entre somnis revoltats
d'una humanitat tan banal
que no sap com menar-se, sola.
Sols sap trepitjar a ulls clucs, la vida.
Potser que algú ens ho digui un dia,
que no som eterns, i,
que ens cal viure-la, La vida.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Gener 2018
 |
| Lluna plena de gener. Fotografia Ferran d'Armengol |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Et volíem comentar que...