Imprimeix en PDF

diumenge, 8 de desembre del 2013

A JOANA RASPALL, UN ADÉU

Aquest cap de setmana els tuiterats ultradimensionals hem decidit fer un homenatge de comiat a una catalana senzilla; a la Joana Raspall. Ens hem tornat poetes per un cop, però tampoc és la primera vegada que toquem la poesia. Hem utilitzat el hastag #J04R i les meves aportacions són les que podeu llegir més avall, després d'aquesta foto que vaig penjar en el meu compte d'Instagram, i amb el mateix hastag.

  1. #j04r Velles llums ens fan companyia. Clarors enlluernen el camí. Pau i via fora.
    Velles llums ens fan companyia. Clarors enlluernen el camí. Pau i via fora.


Els escric tal i com estan en el twiter, que també els podria posar d'una manera més convencional, segons com ens agrada llegir la poesia, però algun cop cal donar-vos una mica de feina. 

  1. Respiro les paraules que ens fan ser el que som, llegeixo els rosers i els flairo, cal estimar tot allò que és bell, i fer-ho tangible
  2. He desat les paraules en cristalls de fina textura, les he guardades per a tu, per quan no estigui al teu costat, les puguis viure tu.
  3. Era un gran general, va conquerir imperis, sols en la vellesa, tot mirant els seus rosers, es veié com el millor home, amant de l'amor
  4. Respiro el teu aire i sento que sóc carn, part de la carn que ens uneix, de la veu que ens agombola, de les passes que ens duen a demà.

També hem fet un parell de respostes a altres autors, cosa que entrava en el joc, i heus aquí el resultat.

Un segueix una història tètrica d'estil gore o temàtica "pulp", amb el Sergi.

    1. L’estany està silent, oblidat. Antany, estols d’ocells hi anaven a abeurar. Ara ja no hi juguen els nens, i els ocells passen de llarg
    2. núvols negres descarreguen pels camins enllotats, els carruatges obliden passar-hi, els homes viuen el dol de la mort


    3. El plor d’un nadó, un crit a la fondària del bosc. Les fadrines tremolen davant la llar de foc. És el dol de la mort

    4. Les garses grallen cridaneres, a les vores del camí del riu, l'aigua bruta baixa lenta, els peixos fa temps van fugir


    5. Peus bruts de fang, a les mans, unes gotes de sang. A les galtes, restes de sal, doncs ja no hi ha res pel que calgui plorar

I tot seguit un altre compartit amb la Marta, més de l'estil de guerra de sexes, amb final feliç? Jutgeu.

    1. Quina insistència el temps! De nou el conte de la besada, la frontera blanca de la mossegada. De la poma adormida a la poma enverinada
    2. de la blancor de la neu, al gust de la fruita madura, que si el príncep no s'atura, nans meus tampoc no hi aneu.

    3. Vull seguir adormida si sols em pot despertar un bes. Vull la mirada, si he estat jo la que ha fet l'esforç d'obrir els ulls.
      imatge apareixerà com un enllaç
    4. Gaudeixo l'esforç de besar-te on el desig no te espera, i desennuegar-te tota de plaer, per veure't aquella mirada errada


I fins aquí els poemes, si voleu llegir els altres companys en la poesia, heu de cercar en el twiter el hastag de la trobada poètica, el #J04R, o potser també, us caldrà viatjar, demà o l'altre, fins el nostre bloc, el dels "Tuiterats ultradimensionals". I no sé si cal dir-vos que paga la pena fer la visita al nostre bloc, hi ha micro poemes molt bons!

Bon viatge!


Ferran d'Armengol
Terrassa, Desembre 2013


(Aquesta és la llista d'autors tuitaires que podien participar-hi.)

2 comentaris:

  1. Gran i senzilla poetessa, la Joana !! Un goig re-llegir-la , un cop i un altre !!

    ResponElimina
  2. Una dedicatòria molt reeixida a una poeta immensa. Felicitats als organitzadors.

    ResponElimina

Et volíem comentar que...