Imprimeix en PDF

dissabte, 11 de juny del 2011

JULIOLS PERDUTS...

Falta un mes pel nou de juliol, potser vaig una mica d'hora, però sempre anem a remolc de les coses que ja són renunciables, fa tres-cents anys que anem amb retard, i comencem a tenir la màquina atrotinada i vella. Hem de renovar-nos i engreixar-la de nou. pintar-la i fer que els seus colors ens omplin de goig... o potser ja us està bé tot com està?

Fotografia: Ferran d'Armengol


JULIOLS PERDUTS

Passaran els dies,
i tot d’un plegat
arraconaran el problema,
i quan algú el tregui
un altre cop al carrer,
diran que ara ja no toca.

Si seguim confiant en ells,
la nostra cultura,
la societat, allò que estimem,
s'estancarà
en la corrupta organització
que nosaltres hem triat
per a ser representats.

Ells van a la seva,
tots ho veiem i està clar.
Els hem de deixar estar?

Doncs tot em fa pensar,
malgrat els juliols perduts,
que sí...

Quan convé,
seguem cadenes?

Ferran d'Armengol
Febrer 2011 

5 comentaris:

  1. Sí, sí. Quan convé, seguem cadenes.
    El que passa és que no acabem de saber quan ens convé fer-ho, o no sabem estirar tots alhora per trencar-les. Però qüestionar-les ja és un primer pas.

    ResponElimina
  2. Doncs quan donem el segon pas, ara que tots els independentistes van (o anem) tan plens d'il·lusió, serà la repera.

    Ja ho vull viure·

    ResponElimina
  3. Comparteixo el que dius. Aquell dia de juliol jo també hi era..., i què? Dels grans partits no veig ningú qeu defensi el país, defensen el partit i la paga vitalícia... Només veig mediocres al poder.

    Des del far indignat.
    onatge

    ResponElimina
  4. Hola onatge!
    Diuen que depèn de nosaltres que això canviï, però hi ha tanta mediocritat i és tan difícil ser equànime... hem de valorar que nosaltres som una minoria, i sense les raons que ells tenen, raons com canons, s'entén.
    Gràcies per la teva opinió indignada

    ResponElimina
  5. Ara per ara no sabem si convé, si hem de segar o o no, i on són les cadenes. Hem avançat, sens dubte, però ens cal treballar molt encara per agafar la falç i alçar el braç.

    Jo també ho vull viure, i ja en tinc pressa.

    ResponElimina

Et volíem comentar que...