Imprimeix en PDF

divendres, 23 de juliol de 2010

COSES BONIQUES

Aquest cap de setmana torna a tocar poesia. I per començar, allò que podria ser un comiat.


Coses boniques

Que cap cosa bonica
es pensi òrfena
del meu esguard.
Que cap natja cosina
deixi de sentir
un pessic de passada.

He vist voleiar el pardal
lluny del niu, lluny de l’arbre,
sota la pluja fina,
el faré cantar en els caus
de llebres i conills afamats i xops.

Em sentiràs cada dia
en el ronc i l’estossec
que tant t’irritava
i que tan familiar era,
com aquell somriure, trapella,
i la mirada erràtica.

No us dic adéu,
això ja ho feu vosaltres,
aniré a cercar els amics,
la família...
No serà estrany que, però,
em trobeu amb un got a les mans,
els espirituosos, diuen,
són bons allí on em porten.




Imatges i paraules de Ferran d’Armengol
cc

2 comentaris:

  1. Vital i tristoi com pertoca quan estàs acompanyat d'un d'aquests espirituosos, que et fan recapacitar.

    ResponSuprimeix
  2. És un comiat a un cosí catxondo, que insistia en marxar, i per fi ho ha fet.

    Ens anem llegint.

    Per cert, tinc pendent de seguir les etiquetes de la kooperativa 2010... aquesta mena d'expressió, relat-foto, també m'atrau com hauràs observat.

    ResponSuprimeix

Et volíem comentar que...