Imprimeix en PDF

dilluns, 26 de juliol de 2010

ABISMES

Aquesta cançó del vídeo, amb imatges de la pel·licula "Final Fantasy", m'ha inspirat aquestes paraules.

Abismes

Com una ombra que vola pel cel,
gemego i planyo el nostre amor,
marcat per la culpa idiota
d’un oblit no desitjat,
... em creus...?

Sé que no, no em creuràs,
però no puc fer-hi res,
ni amb mil roses
podré fer-te pensar en mi
...un cop més.

Aquest cop escoltaràs altres veus
que no et miraran els ulls,
ells et mentiran millor
que no vaig fer-ho jo, no ho saps...
... com crema el meu cor.

El teu pit guarirà un nou amor
lluny de tot el que vàrem ser,
el distanciaràs en l’oblit.
No m’ignoris del tot, no
...sé que faig tard al mai més.

Mai més tornaré a veure la pluja
tal com la vèiem tu i jo.
Seré conseqüent amb el nostre últim adéu,
llençat a l’abisme d’una autopista deserta,
...en pagaré el peatge.

No hi fa res, pagar,
tot és possible, malgrat la distància.
Potser deixaré de plorar-te,
potser et duré un pom de flors,
... potser deixaré d’estimar... te...
Pot ser.

Deixaré prompte de plorar,
l’abisme del nostre despit.



4 comentaris:

  1. Potser mai més veurás la pluja com la veies amb ella però veuràs noves llunes i sols.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Eva, benvinguda al meu modest racó, i gràcies pel comentari i per llegir-me.
    Eps que tot és fruit dels records d'un passat tumultuós, ara visc a la plàcida llum del dia, i en bona companyia, i sense abismes!
    Bé, algun hi ha, perquè la vida ja ho té això.
    Em passaré pel teu raconet.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. La duus en la memòria. Això ningú no t'ho podrà arrabassar. Preciós en la seva fortalesa, Ferran!

    Que maco aquest blog!

    ;)

    ResponSuprimeix
  4. Tants de cops varem ensopegar, el jovent ja s'ho val això, sempre hi havia temps per recomençar aleshores.
    Ara tot és més planer, amb els bioritmes pertinents.
    Ben trobada al meu bloc gitane!!

    ResponSuprimeix

Et volíem comentar que...