 |
| Capvespre a Barcelona - Fotografia: Ferran d'Armengol |
Enyor de l’abundor
Vius en l’enyor d’altres platges,
quan verges t’acolliren
quan el seu si matern,
regalimava abundor.
Atordit i panxacontent, ara
navegues per mars perduts,
fitant incrèdul un horitzó aliè,
que no arriba mai.
I res és com en els somnis
i tot és com en la vetlla,
una llum subtil, diàfana
de visió eclèctica, banal.
Ets l’espurna que corromp neguits,
i volies ser el millor amant.
Ara sols descomptes el temps perdut,
sospirant per un record, eixut.
Vius en l’enyor d’altres platges,
quan verges t’acolliren
quan el seu si matern,
regalimava abundor.
Atordit i panxacontent, ara
navegues per mars perduts,
fitant incrèdul un horitzó aliè,
que no arriba mai.
I res és com en els somnis
i tot és com en la vetlla,
una llum subtil, diàfana
de visió eclèctica, banal.
Ets l’espurna que corromp neguits,
i volies ser el millor amant.
Ara sols descomptes el temps perdut,
sospirant per un record, eixut.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Setembre 2013
+1
ResponEliminaGràcies pel positiu i benvingut al meu espai!
EliminaM'ha agradat molt!!!
ResponEliminaGràcies Maria Teresa!
EliminaParaules adients per aquest cel boirós i de tonalitats ambigües que suporta el pes de tants laments.
ResponEliminaNo, si tu deus tenir una llibreta amb poesia per algun calaix amagat...
EliminaGràcies Sergi!