Imprimeix en PDF

dissabte, 24 de desembre del 2011

VIURE SENSE TU

Aquest dies de Nadal hi ha gent que sent d'una manera més punyent la manca dels absents, aquells amics o familiars que ja no hi són. Jo procuro pensar-hi tot l'any, i així, aquest dies no es fa tan feixucs.

Sagrada Família, el naixement. Foto: Ferran d'Armengol


Viure sense tu
Viure sense tu en aquest món
és fer el camí amb la pruïja
dels records que no ho són,
és viure en un plany que confon.
Volen els teus instants,
com gotes de fina pluja
que de l’abast del teu entorn
l’aire les fa ser emigrants.
Et cercaré amb els ulls quiets
amb les mans i amb les dents,
amb el seny hieràtic
de qui sap que ja no hi ets.
Sobreviuré amb l’orgull estàtic
de qui convoca tan melangiosa absència.
I abstrauré la teva presència
evocant testimoniatges, no del tot absents.

Ferran d'Armengol
Nadal 2011





Agrair a la Sílvia que m'ha descobert aquesta cançó. No, no és una nadala, però m'ha inspirat el poema que heu llegit abans.

3 comentaris:

  1. És molt emotiu i fa pensar en els que ja no hi són físicament.

    Un petó. Molt bones festes!

    gyps

    ResponElimina
  2. Fas bé fer presents sovint les absències, així aquests dies es passen sense tanta enyorança.
    Salut i Bones Festes.

    ResponElimina
  3. Bones festes a tots dos, i profitós 2012.

    Salut companys!

    ResponElimina

Et volíem comentar que...