Secrets un cop més, secrets profesionals que ens porten a una cambra d'un hotel romàntic, o una cambra qualsevulla en una casa particular... un llit, una parella, i un secret més.
 |
| Foto: Ferran d'Armengol - Armari d'hotel amb reflex femení i llit. |
Preguntes indiscretes
Un núvol de fum sura amb suavitat per l’aire de la cambra cercant la llibertat que acabarà amb ell. El cigarret dibuixa imaginaris personatges enllà dels dits d’un home jove que somriu feliç. S’ha buidat del tot, i se sent més ple que mai.
—On has après a fer això? —diu el noi, nu a pèl, estirat sobre d’uns llençols de setí vermells.
Ella somriu, li agafa el cigarret i en fa una calada per fer sortir un nou núvol, cercant el rastre del que ja no existeix.
—És un secret, però et diré una cosa que potser et donarà una pista, i que potser et farà repensar la pregunta – li diu ella, amb veu sensual i provocadora.
—Digues...
—T’estimo, ho saps?
—Sí, ho veig!
—Doncs, després del que et diré, tu sabràs si vols seguir amb la pregunta primera...
—Estic intrigat.
—Sóc molt sincera, i m’agrades tant que no et deixaré escapar fàcilment. Això podria ser un exemple. La segona part seria aquesta; no sempre és prudent voler saber la veritat, menys encara tota la veritat. És millor no fer, segons quines preguntes. Sols quan estiguis segur de voler saber la resposta, fes-les. Les altres coses ens les mostrarà el temps.
—Doncs... —fa una nova pipada el noi i es queda mirant el cos de la noia, una rossa preciosa que ha vingut per estudiar, diu, des d’un país de l’est; l’accent ho confirma. Mirant-se-la sap que ja té prou informació i pensa, mentre la mà lliure acaricia un maluc d’ella, que potser no cal recuperar ni el seu, de passat.
—Vols que un ahir probable espatlli un demà ple d’esperança? Què vols saber de mi? —insisteix amb to tendre i maliciós.
—Sols si... ara mateix... saps fer alguna cosa més?
Ella somriu i s’esmuny pit avall, resseguint el camí vellutat del cos del noi i cerca com mostrar-li noves experiències... d’un ofici molt vell.
Ferran d'Armengol
Terrassa, Desembre 2010
Les veritats sempre ens les diuen els enemics, i és normalment els amics als que escoltem dir-nos el que volem escoltar, en l'amor passa quelcom de semblant, hi ha coses que no es poden dir, tot i que també el conte té un aire molt sensual en la declaració de que vol fer l'amor la dona amb l'home en dir-li si no sap fer alguna cosa més que llençar el fum de la cigarreta. Conte curt, sensual i bo, m'ha agradat.
ResponEliminaTambé ha agradat als membres del jurat, que l'han triat per pasar a la final del premi. Ho té difícil però, hi ha relats molt bons per triar.
ResponElimina