Aquest vespre nadalenc, tan sols un pensament. I vosaltres, què en penseu?
 |
| Foto:A prop de Kebili, Tunisia (Ferran d'Armengol) |
Malgrat l'amplitud del desert, la solitud és sols un miratge.
Nadal 2010
diumenge, 26 de desembre del 2010
SOLITUD
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bon any !!!
ResponEliminaMolt Bon Any Ferran!
ResponEliminaContinuaré llegint els teus posts sempre tan interessants!
Angelina
Segurament en aquelles llunyanes terres la solitud serà molt menys forta que ací a les nostres ciutats on per a fer un amic cal viure el llibre de l'art de la guerra, i de fet fer-se amb una amiga o amant és eixir al combat.
ResponEliminaHi haurà també coses en contra com la manca de intimitat i la xafarderia que s'haurà de pair, però de ben segur que no hi ha tanta solitud.
Una forta abraçada de Vicent i espere que hages entrat al 2011 amb joia i salut.
Bon any jaka i benvingunda al bloc.
ResponEliminaA tu també et dic bon any, Angelina, i pasa sempre que ho vulguis, per aquí estarem.
Sí Vicnt. a voltes els deserts no són sempre d'arena, a voltes també poden ser de ciment.
Bn any també!
Bon pensament per aquest dies de festes, en que tot i que estem rodejats de gent, àpats i celebracions, ens podem sentir en la solitud més profunda
ResponEliminaBenvinguda Núria, m'agrada trobar-te per aquí!
ResponEliminaAlguns cops ens podem sentir així, en una solitud ben compartida.