L'últim dip by
Javi Fernández Mata
My rating:
4 of 5 stars
Com era Igualada fa dos-cents anys? Tots podem pensar que els fets s'esdevenen a Pratdip, hi ha detalls que t'hi fan pensar, però l'autor sempre ho ha negat, que sigui allí, però tam poc no ha dit mai on era aquest poble inventat, però, vaja, que Montserrat no para gaire lluny, segons el narrador protagonista.
Una bona lectura i prou distreta. Tot i que m'ha costat enganxar-me al relat fins al quart capítol, d'allí endavant tot flueix pendent avall, en el bon sentit de la paraula. M'ha costat el principi, potser pel fet d'haver d'anar coneixent als protagonistes de la història, que malgrat no són gaires, fan parar atenció als personatges, més que al relat. Pels dislèxics com jo, noms com Guerau i Huguet tot seguits en els paràgrafs, ens fan anar una mica de corcoll; busqueu noms més diversos!
Amb un gir final, que pels amants del fantàstic és més desitjat que esperat, sap posar les coses a lloc en aquesta narració fantàstica, i més o menys històrica, que ambienta molt bé l'autor, que sap jugar amb el lector enganyant-nos capítol rere capítol, sense deixar d'avisar-nos per on van els trets. Llegiu-lo amb calma! Jo he anat massa ràpid i ara l'hauré de rellegir! Amb gust i més calma, és clar!
Sols voldria dir que els trams on el protagonista perd els sentits per viure moments contradictoris, en algun moment m'he perdut una mica en la transició de la vetlla i el somni, o visualització irreal, digues-li com vulguis. I entenent que no és culpa de l'autor, sé com estan les coses editorials, algun personatge queda poc dibuixat, i s'hauria agraït més detalls d'ells, cosa que hauria demanat unes quantes pàgiines més, potser.
View all my reviews
Catarsi #37 by David Gómez Simó
.jpg)
