DE BROMES AMB GRÀCIA...

Keith Haring

Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units

De bromes amb gràcia... i de bromes que ja cansen

Era una vegada, en un reialme molt bonic...

—Estanislau!!!  Ai! ui!!

—Digui’m, Mauri...? ai! ui!

—Com siguis tu el graciós que ha tirat les xinxetes per tota la sala, prepara’t!... ai!!

—Que jo també me’n sento i em punxo els peus!  ui!!

—Els peus!? I la Remei? La pobra ha caigut de cul!!  Ai!!

—Em sap greu per ella... ui!!

—Si, i allò de la mel en els arxivadors, també va ser un accident?  ui!!

—Eren altres dies, tot era més senzill aleshores, però ara no he estat jo...  ai!!

—Tu fes bondat, que aquesta broma et costarà cara.

—Ja m’has jutjat, i encara no saps ni tan sols si ha estat un accident...

—Si no es demostra el contrari, per a mi, tu en tens la culpa.

—Jo faig bromes, i això de les xinxetes... és com la prima de risc, no fa cap gràcia... tots anem de cairell, i mentre ningú sap com s’arregla els xoriços van fent l’agost, això sí, la culpa també pot ser meva, per això ens has retallat el sou a tots... ui!!

—Si el teu pare no fos el principal accionista... ai!! Ja t’hauria despatxat fa dies!  ui!!

I tot esperant que algú hi poses aturador, les tisores anaven fent de les seves... o digues-li xinxetes, o com et sembli bé. Però un bon dia va succeir un fet inesperat mentre el llum dels fluorescents feia pampallugues....

Aquest és l’últim retall capturat d’una gravació en la rudimentària tecnologia del segle XXI anterior a la nostra era. El retall és d’abans de l’aturada tecnològica de fa uns tres mil anys i tot sembla indicar que fa referència al fet final. Hem trigat moltes dècades a desentrellar els misteris d’aquella civilització que va arribar una mica més enllà dels romans i grecs de fa cinc mil anys, i que després d’una sobtada crisi provocada pels especuladors, va fer trontollar els pilars de la societat occidental, quedant anorreada per nous imperis emergents com els xinesos i els musulmans radicals que varen anar destruint tot referent d’aquella societat suposadament tan avançada.

Ferran d'Armengol

Terrassa, Juliol 2012