Imprimeix en PDF

divendres, 15 d’octubre del 2010

EL FORAT NEGRE

Ja fa uns quants dies, anys fins i tot, en una entrevista a un científic, vaig llegir que la connexió entre dues realitats paral·leles podria provocar reaccions no esperades, ni segurament desitjades. Això deia aquell científic a la contra d'un diari de forta tirada de la capital catalana. Amb alguns mínims retocs, avui us presento la fabulació que va provocar aquella lectura, en el seu moment.


Foto: Ferran d'Armengol - LLuna blava de cap d'any


El Forat Negre



Bon vespre a la bona gent! Comencem ara mateix la retransmissió visual en alta definició “higtouchpanoràmic”, i en rigorós directe, quan falten menys de deu minuts pel moment del contacte! I just quan una galdosa lluna plena comença a mostrar-se per l’horitzó. Avui serà una d’aquelles nits que ningú mai oblidarà. Som a les portes d’un esdeveniment sense precedents i que deixarà a la nostra generació com la pionera d’un futur que se’ns fa, com a mínim, inimaginable! Però posem-nos al dia, tot esperant l’instant. Ara mateix podem veure com l’equip científic analitza els paràmetres de connexió de la prova definitiva, o també en podríem dir, de la darrera experiència humana. Un fet que anys enrere semblava ciència ficció, avui serà una realitat, un gran salt per a tota la humanitat, molt més important que el mític viatge al nostre satèl·lit selènic. Passem ara a donar-los dades concretes que de fet ja coneixen, però encara tenim estona suficient, no es perdran cap detall de la gran troballa.
L’afamat científic i doctor en termo, i nano, dinàmica del temps, en Grand Vista-Yes’sir, ha fet saber a la col·lectivitat científica internacional que ha establert comunicació amb éssers humans intel·ligents d’una dimensió paral·lela a la nostra. Sí, sabem i entenem les dificultats d’acceptar una noticia que es fa difícil de creure. La NASA, però, ha fet tots els estudis pertinents i possibles als paràmetres de connexió establerts entre les dues vessants de coneixement. Un fet que ha succeït per pura casualitat, i del que l'afamada agència n’ha fet un dictamen favorable i positiu, acceptant la viabilitat del projecte. En resum, estan expectants i esperançats per un èxit sense precedents i qui sap de quines conseqüències per a la nostra realitat.
Per una curiosa casualitat, els responsables dels equips dels dos costats de la realitat, tenen el mateix nom; Grand Vista-Yes’sir. Fins ara sols han pogut intercanviar comunicació oral i també telemetria per ones positròniques, de recent implantació en el nostre món científic. Parlant en plata, que encara no s’han vist les cares, però s’han pogut escoltar les veus.
Ens han comentat membres de l’equip de contacte que s’han canviat informació geogràfica i política dels límits estatals, on s’ha demostrat la gran variació en aquest tema fronterer i la gran semblança entre una orografia i l’altra. Tota aquesta informació compartida s’ha pogut analitzar gracies a la telemetria iònica comparada, també de recent estudi en aquesta nostra realitat, com ara ja podem anomenar-ho, amb tota certesa i sense embuts.
Una altra cosa curiosa és la llengua de comunicació, que en la nostra realitat pertany a una llengua indígena americana, el seu origen no és afroamericà ni euro americà, concretament, utilitzen un llenguatge derivat del poble sioux i tal com es parlava en el segle dinou de la nostra era, no gaire diferent d’ara, salvant les influències del nostre anglès, que ells no coneixen; per sort, no va reeixir l’extermini d’aquesta raça. Caldria fer-ne esment, arribats a aquest punt, que el nostre Doctor Grand és besnét d’un cap guerrer de la tribu abans al·ludida i que després de lluitar contra els descendents dels europeus, va formar part d’un dels primers tractats de pau amb els rostres pàl·lids, com ells els anomenen.
Però ja arriba el moment, unir aquests dos mons, pot ser el fet històric més important, i definitiu de la nostra espècie. Podrem saber els humans, finalment, que hi ha més enllà de la nostra realitat. A l’hora establerta s’obrirà una porta dimensional, dins d’una experiència vital com mai s’ha vist a la realitat. S’han realitzat milers de simulacions per ordinador que no han sortit malament. Amb això volem dir que han estat dins d’un protocol rigorós, tots els estudis possibles de connexió dimensional. Serà un encontre en la tercera fase de veritat. Falten pocs segons per l’hora establerta i tots en serem testimonis del moment que està sent compartit en directe per la totalitat de les cadenes de televisió mundial. No deixin d’observar el seu aparell de televisió, per un cop, la realitat superarà qualsevol ficció, no deixin de mirar la pantalla de casa seva, d’on no els cal sortir per ser testimonis dels fets més transcendentals per la humanitat. Veiem dret al Doctor Grand, davant dels teclats de l’ordinador de control central d’operacions. Fa els últims ajustaments telemètrics i de coordenades que han estat transmesos de l’altra realitat paral·lela, i el moment serà ara mat...........
.....
.....
.....
Després d’una gran explosió còsmica, SILENCI. Sols música de l’espai.
No importa quants milions de mil·lennis visquin. Els designis de l’Univers no  estan al servei d’una espècie depredadora menor, tafanera i goluda.
A l’espai, un nou forat negre s’ha engolit, en un llampec d’energia, tota una galàxia.

1 comentari:

  1. Preciós el conte, jo salvant les distàncies tinc un semblant que es diu "Reacció en cadena" que està publicat a Relats en català amb aquest nom, si vols hi vas. Bé jo vaig escoltar no fa gaire que si al accelerador de neutrons hi trobàrem anti-matèria podria crear-se un gran forat negre que podria engolir-nos, de fet cada vegada que es fa un experiment d'aquest tipus es creen forats negres ínfims però que desapareixen per la seua petitesa.
    L'home s'ho ha cregut massa i a la fi arribarà el que està buscant, amb el principi de vida i el principi de la mort, el Thanatos ha obviat l'amor i si el té li dóna més importància, perquè la té, tot cal dir-ho al principi de mort i la manera de canalitzar-lo amb la ciència ha arribat a límits insospitats, ja veurem on arribem...
    En definitiva el conte molt bo i molt acurat en la terminologia, no sé com t'ho has muntat per trobar tot aquest llenguatge i fer-lo encaixar.

    Bé Ferran una forta abraçada i si vols i pots o tens temps et passes pel conte. No et done faena eh, sense compromís, salutacions de Vicent.

    ResponElimina

Et volíem comentar que...