Imprimeix en PDF

dilluns, 26 de juliol de 2010

ABISMES

Aquesta cançó del vídeo, amb imatges de la pel·licula "Final Fantasy", m'ha inspirat aquestes paraules.

Abismes

Com una ombra que vola pel cel,
gemego i planyo el nostre amor,
marcat per la culpa idiota
d’un oblit no desitjat,
... em creus...?

Sé que no, no em creuràs,
però no puc fer-hi res,
ni amb mil roses
podré fer-te pensar en mi
...un cop més.

Aquest cop escoltaràs altres veus
que no et miraran els ulls,
ells et mentiran millor
que no vaig fer-ho jo, no ho saps...
... com crema el meu cor.

El teu pit guarirà un nou amor
lluny de tot el que vàrem ser,
el distanciaràs en l’oblit.
No m’ignoris del tot, no
...sé que faig tard al mai més.

Mai més tornaré a veure la pluja
tal com la vèiem tu i jo.
Seré conseqüent amb el nostre últim adéu,
llençat a l’abisme d’una autopista deserta,
...en pagaré el peatge.

No hi fa res, pagar,
tot és possible, malgrat la distància.
Potser deixaré de plorar-te,
potser et duré un pom de flors,
... potser deixaré d’estimar... te...
Pot ser.

Deixaré prompte de plorar,
l’abisme del nostre despit.