Imprimeix en PDF

dissabte, 19 de juny de 2010

ETERN PLAER


Aquest cap de setmana farem un viatge al passat, imaginari, d'una terra que no va ser  ben aprofitada pels seus conqueridors. Tenien moltes coses per oferir-los, però la ceguesa sols va saber veure com lluïen les seves joies, no els seus secrets, que varen cremar. Per sort, alguna cosa ens ha arribat, en forma de beuratge màgic i sensual, tant com gustós: "La xocolata".



Etern plaer


Una eternitat mai podria haver estat tan curta; ni un plaer tan ben assaborit.
Icok’ij —filla de Chen-Kakà el noble cabdill,— coneixia amb escreix els efectes d’aquell beuratge, sempre que la barreja fos la correcta; i l’aigua, del riu que passava a tocar de la seva ciutat estat. No era difícil aconseguir el “chukwa’” sagrat si tenies amics entre els sacerdots.
Convenia realitzar la cerimònia en els dies que l’estel del capvespre reposa a l’ inframón, quan el déu venjatiu que hi habita descansa i no surt de cacera. Res podia fallar-los als amants, que havien assolit amb èxit transportar-se fins les portes de Xibalba — el paradís on regna Quetzalcóatl, el que ha de tornar—.
Somreia despreocupada la jove; en el seu pit es mostrava l’èxtasi, agitat i cofoi. El seu company, un home de pell blanca i barba abundant, roncava amb estrèpit.
A aquells déus també els calia dormir, i fornicar. No eren tan poderosos, i saber que ella n'era el seu afrodisíac, la feia feliç.

.-.-.-.-.-.-.-.-.


La suor li xopava tot el cos. Maleïa aquella calor asfixiant de la selva que afegia més pes al propi de l’armadura de campanya. Va ser fàcil trobar els senyals, d’entre el brancatge, que el guiaren fins el destí; una cabana a tocar del riu on l’esperava la seva amant furtiva, una bellesa indígena que aquell vespre es prendria. I ell, en Fermin d’Alcandora i Honrosa, seria el primer en tastar el fruit ofert per la filla del cabdill Chen-Kakà. Ell, un gran entre els grans cavallers de Castella, en tenia el dret.
Icok’ij l’esperava asseguda en una roca a tocar de l’aigua. Duia una senzilla túnica de color os, cenyida a la cintura per una estreta pell de jaguar. En veure Fermin, va alçar-se, frisant per l’encontre amb el soldat. Ella duia un vol fumejant a les mans. Quan s’estaven a tocar, va fer-ne un glop, que va dibuixar-li unes ratlles fosques al voltant dels llavis; va oferir aquella delícia al jove oficial, tot llepant-se amb plaer.
—Beu-ne, en diuen xocolata, és bona, però vigila, encara crema, fes-ho a poc a poc, com ho faràs amb mi. Dins d’aquest recipient hi ha la meva “óol”, l’ànima; deixa-l'hi la teva també.
En va prendre, lent primer, més golafre després. Era bona aquella beguda de textura espessa, gust amarg, amb un punt de dolçor i d’agradable aroma. Va observar de cua d’ull com la noia s’havia desfet de la túnica i entrava al riu, nua. De dins el convidava a seguir-la.
—Si vols tastar altres fruits del país... hauràs de seguir-me.
L’home sabia que estava ficat en un atzucac, gustós però, i mentre entrava dins la calma aigua, nu, un foc el cremava per dins; deutor del desig per tenir aquella dona.
No dubtava que en altres circumstàncies, el seu orgull no hauria permès un joc similar, però la veia somriure,
i amb aquell regust dins la seva gola, sentia un neguit que ratllava el deliri.

 Fotos fetes a Guatemala l'any 1996, per Ferran d'Armengol (cc)